Les 8.000 urnes de la Generalitat

Mai un acte administratiu en principi tan anodí com la compra d’unes urnes havia estat tan carregat de connotacions polítiques. La Generalitat ha anunciat la posada en marxa del procediment administratiu per adquirir 8.000 urnes. Oficialment, es tracta d’utilitzar-les en qualsevol procés participatiu, però des del mateix Executiu es considera aquest tràmit el primer pas ferm per a la convocatòria del referèndum. Dins del reguitzell de moments històrics i transcendents de què el procés és ple, aquest, tot i que modest, n’és un més.

Després de la crisi interna de Setmana Santa, el Govern de la Generalitat intenta oferir mostres d’unitat que sovint semblen impostades. Primer va ser la firma d’una proclama sense valor jurídic per part dels consellers i altres alts càrrecs comprometent-se amb el referèndum que el Tribunal Constitucional ja ha advertit que és il·legal. Ara són les urnes. 

En l’espiral de rèplica i contrarèplica en què es troben embolicats el Govern central i el de la Generalitat, la compra de les urnes està destinada a un escrutini per part de l’Estat i, probablement, a una nova acció legal que aprofundeixi en la via de la judicialització del procés. Així es carreguen de raons els que sostenen que l’autèntic objectiu de la majoria de govern sobiranista és buscar el xoc amb la legalitat democràtica vigent a Catalunya impulsant un referèndum unilateral sense pactar amb l’Estat. 

Notícies relacionades

Desànim a Alemanya

Ábalos, víctima de tots... i de si mateix

Decisions d’aquest tipus no ajuden gens a superar l’actual bloqueig polític entre les institucions catalanes i la resta d’institucions de l’Estat. La sobreactuació, la paràlisi política i el joc del gat i la rata no és el que els ciutadans de Catalunya necessiten en un moment polític com l’actual.

La resposta legal que probablement desencadenarà l’adquisició de les urnes no farà res més que aprofundir en la via judicial, tan estèril com la unilateral a l’hora de trobar una sortida a un problema que és, abans que res, polític i que, per tant, només tindrà una solució política. Hem d’exigir als nostres representants, a tots, que treballin en l’única via possible: la de crear espais d’autèntic diàleg i negociació, i que no segueixin instal·lats en la buida simbologia sobreactuada i en l’immobilisme disfressat de prudència.