La gestió mediambiental
Els secrets que amaguen les escombraries
És inevitable que l'Administració furgui en els nostres residus per veure si reciclem correctament
Els espanyols exigeixen més instal·lacions de reciclatge i un millor servei de recollida. /
No hi ha res més íntim que una bossa d’escombraries. Escric aquest article mirant la meva. Si algú l’obrís i fes el meu retrat robot sabrien que la propietària és una dona, sense fills, que cuina poc, que no menja gairebé carn i que intenta tranquil·litzar la seva consciència amb plats precuinats que porten l’etiqueta bio. Sabrien la meva marca d’aigua preferida, on compro, la talla que faig, els cosmètics que gasto i fins i tot els dies que tinc mal de cap i em prenc un analgèsic. Sabrien, ho acabo de veure, que no reciclo prou bé o que m’ha fet mandra separar el pot de plàstic de la crema corporal, que és a la mateixa bossa que llençaré d’aquí uns minuts al contenidor gris. Mirant totes les dades personals que amaga el meu cubell, la xafarderia em porta a pensar ¿de qui m’agradaria veure les deixalles?, ¿de qui m’agradaria saber si manté una dieta tan sana com diu, quins medicaments pren i, per tant, quins problemes de salut té i si aquella persona viu sola, en parella, si te fills, si fuma i si té vicis inconfessables?
BOSSES NO HERMÈTIQUES
Les escombraries ho diuen tot de nosaltres. Són anònimes i privades. Llencem amb total impunitat. Ningú sap què posem al cubell. Ningú sap si ho fem bé o no, però el resultat del que passa a la nostra cuina té efectes globals i això canvia les coses. Això és el que dona dret als ajuntaments a remenar entre les nostres deixalles. No m’agrada gens que posin el nas en la meva intimitat. Però el control és inevitable. Les nostres bosses deixaran de ser hermètiques, com ja no ho són les nostres targetes de crèdit, les nostres trucades i la manera com ens movem per la ciutat.
El control que patiran els barcelonins s'hauria d'aplicar també a l'empresa de recollida
Ara com ara, la Barcelona que organitza el Mobile World Congress i que s’ha penjat l’etiqueta de 'smart city', deixa només a la voluntat del ciutadà el reciclatge i el darrer balanç de l’ajuntament demostra que no ho fem bé. Barcelona vol canviar les coses, vol que l’empresa que s’encarregui de la neteja a partir del 2019 faci servir contenidors intel·ligents que s’obrin amb targetes personalitzades o obligar a fer servir bosses amb el nostre nom i cognoms que podran ser analitzades. D’aquesta manera, l’Administració sabrà què, on i com llencem. Aquest no és un escenari de ciència-ficció. Només buscant a Google surten molts llocs on ja es vigilen les escombraries, i no parlo de Silicon Valley. Parlo de Lazkao a Guipúscoa, Alcossebre a Castelló o Groningen a Holanda. En aquests llocs, com en altres ciutats europees, qui contamina paga.
Notícies relacionades
RECICLAR O PAGAR MULTES
I qui contamina més, paga més. Per tant, els ciutadans podran escollir: o no reciclar i fer front a taxes més altes (i fins i tot a multes) o fer les coses bé i obtenir recompenses. El gran germà dels contenidors serà més just. Una altra cosa és que, després, l’empresa que recull les escombraries a Barcelona faci real la llegenda urbana que ha servit de coartada als no recicladors: «Tu recicla, recicla que després ells ho barregen tot». La diferència és que fer això tindrà càstig, per a l’empresa i per als ciutadans. Amb les escombraries no s’hi juga.
