Una infraestructura urbana controvertida
Enredats al túnel de les Glòries
La idea del pas de cotxes sota el nus ferroviari va ser un error per cara i no ajudar a la sostenibilitat
Les Glòries és el centre geomètric de Barcelona. Ha passat 150 anys sense ser una plaça i pot seguir uns mesos més. Si ens imaginem un espai bonic hi falten continuïtat de les activitats als perímetres i lloc per a autobusos, taxis, tramvies, metros i ferrocarrils, propis d’un hipercentre. Els nous edificis per a vivendes i el parc faran més domèstic i còmode l’espai.
La cruïlla més important de Catalunya està en obres des dels anys 60. La Meridiana i la Gran Via es van prolongar com a vials d’accés a les noves autopistes. No hi havia rotondes en aquells anys i les solucions a les cruïlles es feien amb escalèxtrics que als 90 es van desmuntar, pel bé de tots. Anys més tard es va cobrir la fissura de les rondes saturades de cotxes, i van aparèixer espais públics on no n’hi havia. Això va contribuir a popularitzar la idea que la solució per a un carrer amb trànsit era soterrar els cotxes; oblidant no només els costos econòmics, sinó també les discontinuïtats que els túnels generen. ¿No sembla més confortable el tram central de la Gran Via, on passen molts cotxes amb les voreres al mateix nivell, que les solucions dels seus extrems? Més enllà de plaça d’Espanya l’arquitectura és semblant, però la interrupció que provoca el túnel va sentenciar la continuïtat de l’avinguda. A partir de les Glòries cap al Maresme la secció deprimida amb carrers que només travessen cada tres, separa el teixit del barri a cada banda.
La qualitat i l’encert de les millors obres públiques dels últims anys no es mesura per l’ajust als terminis d’execució, sinó per l’adequació a les necessitats dels temps. És recent el rastre d’incertesa que va deixar la transformació del Fòrum, un enorme esforç econòmic carregat de bones intencions i acabat a temps.
El compromís de les ciutats amb el medi ambient i el consens ciutadà respecte a la necessitat de millorar l’aire i reduir la presència del cotxe és unànime. No es tracta d’amagar-los, sinó d’allunyar-los de la ciutat i recuperar l’espai que ocupen per part del ciutadà.
La situació actual de les Glòries demostra, millor que cap estudi de trànsit, que els cotxes han buscat altres camins i no passa res. La idea d’un túnel per sota del nus ferroviari, que demanaven les bases del concurs, es demostra que va ser un error: per car i fora de les prioritats d’una ciutat moderna, compromesa amb la sostenibilitat. ¿Avui és necessari un túnel per fer més fluid el trànsit a la plaça? Tinc la impressió que pot agafar forma i funcionar més bé sense aquest sobrecost.
Els túnels per a cotxes són símbols del passat, com els escalèxtrics. Hi ha molts exemples de túnels reaprofitats. Sota terra hi ha boniques esglésies, sales de concerts, auditoris, museus i també piscines. L’actual podria servir de magatzem durant un temps o per construir-hi la cota 0 de la plaça. I pensar que els cotxes passin, de forma educada, al costat de les voreres.
