AL CONTRAATAC
Digue'm amb qui et reuneixes
Han hagut de passar gairebé quatre anys perquè el Consell de Transparència hagi recomanat als alts càrrecs del Govern que facin un pas endavant sobre fer públiques les seves agendes
Fa uns tres anys va saltar la notícia que el secretari d’Estat de Comerç havia rebut al seu despatx el petit Nicolás. Recordo que aquella setmana a El Objetivo ens vam preguntar si era possible conèixer les agendes dels nostres polítics: amb qui es reunien als seus despatxos oficials i també quins assumptes tractaven durant aquestes trobades.
Llavors vam explicar que la llei de transparència aprovada (i molt publicitada) pel Partit Popular un any abans no permetia conèixer aquest tipus de dades. Cosa que segueix passant. En els últims mesos hem sabut (no de manera oficial sinó per la premsa) que l’anterior ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va rebre al seu despatx Rodrigo Rato i que el secretari d’Estat de Seguretat actual, José Antonio Nieto, ha estat reunit en una seu oficial amb el germà d’Ignacio González. Va passar quan ja se sabia que estaven sent investigats en el marc de l’operació Lezo.
Seguim estant a anys llum del que passa en altres països. Qualsevol ciutadà de qualsevol lloc pot comprovar en aquest moment entrant a la pàgina web del Govern del Regne Unit amb qui es reuneixen els ministres del seu Govern i altres alts càrrecs. També els regals que reben i els viatges que realitzen. Un exemple il·lustratiu: el departament d’Interior. Es pot comprovar qui ha rebut el conseller delegat de la companyia Motorola, l’empresa Airbus, l’Arquebisbe de York o una associació de refugiats. I a més a més la recerca permet conèixer el tema tractat.
Agendes públiques
La fundació Civio, tota una referència al nostre país en l’assumpte de la transparència, va demanar l’any 2014 que els partits polítics fessin públiques les seves agendes. Doncs bé, un any després d’aquesta petició quatre formacions (UPD, Iniciativa per Catalunya, Compromís i Esquerra Unida) ja havien respost afirmativament.
El PSOE, segons Civio, va publicar informació sobre 40 diputats, entre ells Pedro Sánchez, llavors el seu secretari general, però va ocultar les trobades que els seus interlocutors van preferir mantenir en secret. La resta, res de res. Després es va fer una sol·licitud similar amb el Govern central. Van respondre afirmativament (amb algunes llacunes) tres ministeris: els de Sanitat, Hisenda i Agricultura.
Des de la posada en marxa de la llei han hagut de passar gairebé quatre anys perquè l’anomenat Consell de Transparència (un organisme creat en aquella mateixa llei) hagi fet seva aquesta petició i hagi recomanat als alts càrrecs del nostre Executiu que facin un pas endavant. Ha passat aquesta mateixa setmana casualment. Ja veurem si coneixem tot el que hem de conèixer. No hi ha millor desinfectant que la llum del sol.
