La gran pregunta

No hi ha dia, realment no hi ha dia que no comenci amb un nou investigat, acusat o dimissionari del PP. Els noms de les operacions policials varien, també els llocs, però la taca de la corrupció s’estén per tot el país. Lladres de milions i pispes de misèries. Pocavergonyes de cotxes de luxe, vacances paradisíaques i targetes black conviuen amb farsants i oportunistes. Una comissió per aquí. Un petit càrrec per a algun familiar per allà. I una mariscada per celebrar-ho a càrrec del contribuent. S’ha robat tant que ja hem perdut el compte. S’ha robat tant que ja no ens queda capacitat de sorprendre’ns.

  

I a tot això, ¿què fa Rajoy? ¿Dorm bé? ¿El desperta alguna trucada amb les noves detencions o denúncies? ¿S'ennuega amb el cafè? ¿Li sobrevé alguna inquietud sota la dutxa? ¿Revisa mentalment les trobades o les converses telefòniques amb tots els caçats per la justícia? ¿Recorda totes les visites d’obres que va realitzar? ¿Què sent quan llegeix les portades de la premsa? ¿Vergonya? ¿Enuig? ¿Temor? ¿Com es viu cada dia quan s’és el president d’un partit farcit de delinqüents? I encara més, ¿com es presideix un país quan es carrega sobre les espatlles tanta podridura?

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

  

 Els interrogants podrien estendre’s més enllà d’aquest article, cobrir el diari sencer i encara continuar. Encara que la gran qüestió seria: ¿per què 7.941.236 persones van premiar el cinisme amb el seu vot?