EDITORIAL
El PSC, al laberint de les primàries
Catalunya es presenta com un territori clau en la pugna entre la líder del socialisme andalús i l'enderrocat Pedro Sánchez
El candidat a liderar el PSOE Pedro Sánchez ha defensat avui a Barcelona que Catalunya sigui reconeguda com a nació dins d’una Espanya nació de nacions, a l’estimar que serà l’única via per superar el greu conflicte territorial, i ha admès sentir-se identificat amb la proposta federalista del PSC. /
Pedro Sánchez va recollir ahir un remarcable èxit de participació a l’acte de presentació de la seva precandidatura a les primàries del PSOE celebrat a Fabra i Coats, un dels temples simbòlics del colauisme. El PSC es manté en la seva aposta per la neutralitat en aquest procés, com havia fet tradicionalment, excepte quan la malaguanyada Carme Chacón va disputar la secretaria general a Rubalcaba. El 2014, els militants catalans van optar majoritàriament per Eduardo Madina, que en aquesta ocasió recolza Susana Díaz.
Catalunya es presenta, per a la major part dels analistes, com un territori clau en la pugna entre la líder del socialisme andalús i l’enderrocat Pedro Sánchez. I tot indica que, a priori, la balança es pot inclinar per l’anterior líder del PSOE al qual el socialisme català es va mantenir fidel en bloc en la seva pugna contra l’abstenció en la investidura de Rajoy que finalment els diputats catalans no van recolzar. Una actitud que va significar ràpidament un moderat augment de les seves expectatives a les enquestes i que el temps i la cadena de casos de corrupció del PP no fan si no avalar.
La prudència davant una hipotètica victòria de Díaz obliga aquests dies molts dirigents del PSC a una neutralitat una mica impostada que els pot acabar passant factura en les seves ja ressentides dinàmiques internes. Es pot entendre fins a cert punt, però el tacticisme té sempre el límit de la pèrdua de la pròpia personalitat.
