A peu de carrer

Silenci, gent que passa gana

És frustrant la falta de resposta davant l'amenaça de mort que penja sobre 108 milions de persones

2
Es llegeix en minuts
jjubierre35693342 yemeni women sit with their malnourished children on septemb160928181648

jjubierre35693342 yemeni women sit with their malnourished children on septemb160928181648 / STRINGER

Al món hi havia l’any passat 108 milions de persones que patien inseguretat alimentària severa. Aquesta xifra de persones que estan en risc de morir per manca d’una alimentació mínima es va incrementar en prop de 30 milions en relació a l’any anterior. La dada surt de l’Informe mundial sobre crisis alimentàries 2017 que acaben de publicar la Unió Europea, USAID i diversos organismes de les Nacions Unides, com la FAO.

    

És una realitat que ens ha d’avergonyir com a sers humans, especialment els responsables dels estats i organismes que haurien de fer front a aquesta qüestió. Hi ha prou aliments al món perquè ningú no passi gana. L’activista britànic Tristam Stuart recorda que els 40 milions de tones d’aliments que es malgasten als Estats Units servirien perquè mil milions de ciutadans no se n’anessin a dormir amb gana cada dia.

    

Hi ha quatre grans crisis alimentàries obertes actualment: Somàlia, Sudan del Sud, Iemen i la regió africana del llac del Txad (Nigèria, Níger, Txad i Camerun). L’Iraq, Malawi, Zimbabwe i Síria (inclosos els refugiats en països veïns) pateixen inseguretat alimentària generalitzada. «Davant l’absència de mesures immediates i contundents –no només per salvar les vides de les persones, sinó per evitar que passin fam–, la situació de seguretat alimentària en aquests països continuarà empitjorant en els propers mesos», afirma l’informe esmentat.

    

«És una cursa contra el temps», adverteix la directora executiva del Programa Mundial d’Aliments, Ertharin Cousin. Però aquesta cursa no té grans promotors que la patrocinin. Massa estats i organismes que haurien de posar recursos econòmics, polítics i de seguretat per guanyar-la es fan el ronso. Opten pel silenci o per apel·lar al nosaltres primer per desentendre’s dels que agonitzen per la fam.

El darrer estudi de La Realitat de l’Ajuda, elaborat per Oxfam Intermón, recorda que la partida econòmica dedicada a Ajuda Humanitària pel govern espanyol ha caigut un 85% entre els anys 2009 i 2015. Espanya ha rebaixat l’Ajuda Oficial al Desenvolupament fins el 0,12% de la Renda Nacional Bàsica, cada cop més lluny del 0,7% reclamat històricament per Nacions Unides. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament apujarà, el 2017, el seu pressupost dels 8,6 als 17,4 milions d’euros, però encara queda molt lluny dels prop de 50 milions que va arribar a disposar en temps del tripartit progressista.

    

Molesta que tanta gent al nostre planeta estigui amenaçada de mort per la fam provocada per conflictes bèl·lics o pel canvi climàtic. I empipa el silenci que envolta totes aquestes amenaces, sovint confirmades. Els crits d’alerta d’associacions com Oxfam Intermón, Metges sense Fronteres o Save the Children, entre tantes d’altres, acaben quedant esmorteïts per altres notícies que acaparen l’escenari me­diàtic.

Notícies relacionades

    

Diuen alguns psicòlegs que cal silenciar les morts de persones que se suïciden al metro per evitar l’efecte crida. Però per evitar que desenes de persones corrin el risc de morir de fam cal combatre el silenci. Cal cridar i denunciar-ho com més alt, millor.