El turisme a BCN: benefici i preocupació

En la 'Història del turisme a la ciutat de Barcelona', un interessant treball coordinat per la professora de la Universitat de Girona Saida Palou, hi ha una reflexió pertinent de Jaume Subirana que resumeix la situació actual: «La ciutat ha passat en 30 anys de viure per ser ensenyada a viure de ser ensenyada». Avala aquesta reflexió el fet que més del 15% del PIB barceloní es deu a l’activitat econòmica que genera el moviment turístic. Tenir vida pròpia o ser un aparador certament lucratiu: aquesta és l’essència de la discussió que està damunt de la taula. En l’enquesta de l’Informe sobre l’Activitat Turística 2016 de l’ajuntament es percep la diversitat de parers dels ciutadans. Encara que segueixen sent una gran majoria (el 86’7%, una mica menys que fa anys) els que pensen que és econòmicament beneficiós, per primera vegada es dona el cas que s’imposen els que creuen que la marca Barcelona ja ha tocat sostre pel que fa a la capacitat de la ciutat per fer front al fenomen. Especialment, es distingeixen percentatges del 60% i 70% als barris i districtes més afectats, com el Gòtic, Ciutat Vella, la Barceloneta o el Poblenou. El repte del futur és compaginar aquestes dues forces oposades, antagòniques, en la línia establerta pel Pla Estratègic 2020 i pel Pla Especial Urbanístic d’Allotjament Turístic (PEUAT). Com adverteix la doctora Palou en l’esmentat treball, «no solament es tracta de vendre, sinó també de planificar, limitar i regular».