Enxampats

Es compren mòbils d’última generació i contracten tota mena d’assessors, però la majoria dels polítics segueixen sense entendre les claus de l’era digital en la qual ja viuen els seus votants. Un simple smartphone és avui la rotativa més potent de tots els temps, el millor repetidor de ràdio i la més avançada estació de transmissió de televisió. Les últimes víctimes de la seva ignorància han sigut Miquel Iceta i David Bonvehí. El líder del PSC va haver de fer un autèntic acte de contrició en l’últim comitè federal del PSOE, on va avalar l’actualització del pacte entre els dos partits. En el fragor de la camaraderia federal, Iceta va considerar un «error» la decisió unànime del consell nacional dels socialistes catalans de votar contra la investidura de Rajoy ignorant el criteri de la gestora del PSOE de Susana Díaz. La divulgació del discurs l’ha deixat de través en plenes primàries. Aquest dijous, David Bonvehí –molt més passerell que Iceta– es va llevar amb la publicació d’una de les arengues que li toca fer com a coordinador d’organització del PDECat. En la intimitat partidista, Bonvehí va fer el mateix que fan la majoria de membres del Govern en els seus dinars privats amb empresaris i periodistes: admetre la possibilitat que no es faci el referèndum. Cos a terra, que venen els nostres, que diria el clàssic. Portar el tema a la fiscalia es pot entendre per la mala estona que ha passat l’home, però no fa més que prolongar l’agonia. Abans van passar pel mateix calvari el jutge Santi Vidal amb les seves fantasies oníriques, o Duran quan va confessar que no deia el que pensava sobre la independència el 2013.  

Tot es pot gravar

L’era digital dilueix la frontera entre la conversa pública i la privada perquè es pot gravar tot i la gent creu que té dret a veure-ho i sentir-ho tot. Aquesta és la clau. Així que el millor lema al segle XXI per a la comunicació política i empresarial és: «No faci res que no estigui disposat a explicar, perquè algú ho explicarà per vostè». A Iceta, a Bonvehí i a tants altres els va trair un excés de confiança en els mecanismes de control del vell món. Els han enxampat.