El procés: la mentida fèrtil
La falsedat està en la suposada viabilitat real del full de ruta que presenta la independència com un fet imparable
La sinceritat s’obre pas entre alguns protagonistes del procés a mesura que s’esgoten els terminis i s’acosta el dia del caixa o faixa. Em deia l’altre dia un amic independentista ben informat, després d’ acceptar la hipòtesi que tot pugui acabar en no res, almenys de moment i malgrat tantes promeses sobre la inevitabilitat i la imminència del fet històric: «Doncs haurà sigut una mentida fèrtil».
Una mentida fèrtil sona gairebé com una veritat ajornada, com un gloriós fracàs imprescindible per a una futura victòria. També es pot entendre com la descripció d’una simple maniobra per obtenir un bon resultat electoral a curt termini. La fertilitat ofereix un catàleg generós d’interpretacions inspiradores, sempre depenent de la predisposició de l’interlocutor. La mentida, en canvi, és una mentida.
La utilització de la mentida com a adob electoral no és un invent de l’independentisme català; és senzillament una pràctica tradicional de qui considera lícit menystenir intel·lectualment el ciutadà per avançar en els seus propòsits polítics. Els projectes beneficiats per aquesta fertilitat tramposa mantenen tota la seva legitimitat; naturalment, la que hauria de quedar perjudicada és la credibilitat del dirigent mentider. Encara que potser aquesta afirmació sigui excessiva atenent els molts exemples de tolerància amb el falsari. Alguns dels defensors del brexit o el president de la nació democràtica per excel·lència podrien certificar com la credulitat de l’apassionat per una idea li permet justificar els excessos per la causa.
EMPAT TÈCNIC
Notícies relacionadesEl formalisme bàsic de la mentida fèrtil és elemental: els direm, i s’ho creuran, que no hi havia una altra manera de fer-ho. El fil d’aquesta argumentació és subtil. La mentida al·ludida per l’amic independentista no està en el somni, perquè ningú pot discutir la possibilitat objectiva que Catalunya es converteixi en un Estat. La falsedat està en la suposada viabilitat real del full de ruta que presenta la independència com un fet imparable a partir de la voluntat i la mobilització de només una part dels catalans. L’empat tècnic entre partidaris i detractors és únicament un detall molest.
Per al meu creatiu amic, el més rellevant del que pot estar passant al país no és la mentida, és clar, és l’esperança de fertilitat per a la llavor plantada, a base de dosis permanents d’indignació i injustícia subministrades pel Govern central. El romanent dels partidaris de la reclamació sobiranista que sobreviuran aquest primer episodi denominat procés serà molt superior a la base social existent el 2012. El càlcul d’aquest pòsit electoral preval sobre la valoració del marginal de frustració que pugui ocasionar el probable incompliment de la promesa independència exprés i el perill que aquesta derivi en radicalitat, enfortint els que promouen l’aventura de jugar-s’ho tot al carrer. No tots els independentistes estan disposats a seure’s a la llum de la lluna a veure créixer la rosa de la llibertat.
