Ni entrenador, ni plantilla, ni ganes

Luis Enrique se n'anirà, però es queda un equip molt poc apanyat. La directiva encara no sap què li ve a sobre

1
Es llegeix en minuts
ecarrasco38025572 juventus  goalkeeper from italy gianluigi buffon and juventu170411233137

ecarrasco38025572 juventus goalkeeper from italy gianluigi buffon and juventu170411233137 / MIGUEL MEDINA

El desengany que va infligir el Barça a la seva afició a Torí és d’unes dimensions tan enormes que ha deixat l’entorn emocional arrasat. Ja no hi ha ni ganes de fer crides a la remuntada, sona a broma pesada invocar a l’esperit del dia del PSG –si és que això existeix– veient un equip i un entrenador que han abaixat els braços. Tots dos han sigut els millors, s’han guanyat ovació i honor eterns, mai els ho agrairem prou. Però tot indica que s’ha acabat.

Resulta especialment significatiu el que deixa entreveure Luis Enrique, els seus gestos irritats a la banqueta i, després, el to entre acusador i somort de les seves declaracions. I hi va haver, segons sembla, una tensa conversa abans de l’entrenament d’ahir. Com que ja es coneix la data de l’adeu del tècnic i la temporada apunta al fracàs, potser els ha arribat el moment de dir-se certes coses a la cara. No s’acostuma a fer en to amistós i conciliador quan van mal dades.

UNA BANQUETA QUE NO SERVEIX

Notícies relacionades

Amb tot, i en clau de futur, el pitjor no són les paraules sinó els fets, i un dels més simbòlics va ser la decisió de Luis Enrique de fer només una substitució. La Champions se n’anava pel desaigüe però el que hi havia a la banqueta simplement no li servia. Aquesta capitulació és el verdader drama del Barça: la temporada s’ha perdut –tret que dimecres es doni un altre fenomen paranormal– i a més a més el dia de demà pinta negre.

La plantilla demana auxili, necessita una repassada a fons. Acarnissar-se amb Mathieu i André Gomes sembla un infantil assetjament escolar. Per als moments bons i per als dolents, hi ha el trident, extremat en la seva actuació. Un portent quan funciona, un llast quan no ho fa. I un tap: tots tres juguen més o menys per decret, la competència queda castrada. L’entrenador se’n va, però es queda una plantilla molt poc apanyada. No trigarem a marejar amb noms de fitxatges d’alta volada i fins i tot es parlarà de vendre un dels grans. La directiva encara no sap què li ve a sobre.