Apostes, trampes i addicció

L’afició pel joc no és cap novetat en el nostre entorn, des de la tradicional loteria o el cupó fins a les cartes, les apostes hípiques, la quiniela o la ruleta del casino. En casos extrems, no obstant, l’afició es converteix en malaltia, la ludopatia, un trastorn que ja va ser definit com a tal per l’OMS el 1992. Aquest és un factor, potser el primer, que s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar aquest fenomen social. Les persones que viuen en aquesta espiral de trastorn del coneixement i pèrdua de control s’han de tractar sota perspectiva mèdica.

El joc a què estàvem habituats, no obstant, ha canviat de registre amb el boom de les apostes on line, un compendi d’atracció pel diner fàcil, trames sospitoses i facilitat extrema d’addicció. Es converteix en un perill sobretot per a molts joves que no preveuen l’activitat lúdica, en principi, com a amenaçant, cosa que, per desgràcia, està confirmada per l’experiència. L’anomenat sector recreatiu digital –apostes a través de la xarxa– viu un moment àlgid, amb una publicitat agressiva i amb la promesa de guanys còmodes, cosa que, sumada a la possibilitat de concretar les apostes sense límit horari, amb immediatesa i anonimat, es converteix en una bomba de rellotgeria que augmenta considerablement el nivell de ludopatia.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

En el sector, les apostes en l’esport (des del futbol fins al tennis, passant per qualsevol altre i en qualsevol categoria, col·lectiu o individual, i amb una multitud de paràmetres per apostar) s’emporten la porció més grossa del pastís, pràcticament la meitat del total, que inclou el pòquer, casinos virtuals o màquines d’atzar. Els experts adverteixen que aquest joc genera un nivell de persistència més elevat que els tradicionals, amb quantitats més elevades que en el terreny presencial i amb una considerable capacitat de generar addicció. La pràctica es dona fins i tot en menors (que esquiven la prohibició de jugar) i en franges molt joves de la població.

El cas de l’Eldenc i les manipulacions habituals en categories inferiors revelen el costat fosc de l’esport, dominat per màfies. Les trampes s’han de combatre legalment a nivell global, però encara és més urgent posar en primer pla la pròpia essència d’una activitat que, sense una regulació efectiva, és procliu a generar hàbits individualment nocius i socialment preocupants.