EN CLAU EUROPEA

La UE cedeix influència als Balcans

Moscou ha tornat a la regió, Ankara finança partits i Riad promou l'islamisme radical

La Xina inverteix massivament en infraestructures i guanya pes polític a la zona

3
Es llegeix en minuts
La UE cedeix influència als Balcans

ANDREJ ISAKOVIC

El desinterès polític de la Unió Europea (UE) al llarg dels últims anys i el seu insuficient esforç per impulsar el desenvolupament socioeconòmic dels països balcànics han reduït la seva influència a la regió i han possibilitat que Rússia, Turquia, la Xina i els països del Golf hagin incrementat el seu pes i la seva capacitat d’intervenció en el desestabilitzat pati del darrere europeu.

Els líders de la UE han centrat la seva preocupació en el retorn de Rússia a la regió i acusen Moscou d’encoratjar el nacionalisme serbi i macedoni i d’estar al darrere de l’intent de cop anti-OTAN a Montenegro del 2016. Menor atenció rep l’intervencionisme de Turquia, finançant noves forces polítiques entre les minories musulmanes de diferents països per estendre la seva zona d’influència, com el partit albanès Besa a Macedònia.

Un altre factor de desestabilització silenciat per les cancelleries és el proselitisme de l’islamisme radical finançat generosament per Aràbia Saudita i els països del Golf a Bòsnia i Kosovo a través de la multiplicació de mesquites i centres wahhabites-salafistes. Per exemple, Kosovo, que abans es distingia pel seu islam tolerant, s’ha convertit en el país europeu amb la més alta contribució per càpita de gihadistes de l’Estat Islàmic, amb 314 kosovars que han marxat cap a Síria.

RÚSSIA OMPLE EL BUIT

«La influència russa s’ha desenvolupat als Balcans a causa del buit deixat per la UE», va subratllar el primer ministre albanès, Edi Rama, el 28 de març durant la seva visita oficial a París. «Si a la UE la preocupa la influència russa, el gihadisme i el populisme, és necessari que estigui present als Balcans, perquè els tres fenòmens poden tornar a transformar la regió en un polvorí», va advertir Rama.

Després de l’ingrés de Croàcia a la UE l’1 de juliol del 2013, els líders europeus van optar per aturar el procés d’ampliació fins després del 2020, i privar-se així de la seva principal possibilitat d’influir en els governs de la regió. Els dirigents europeus ni tan sols van compensar l’allunyament de l’horitzó de l’adhesió a la UE amb un esforç inversor més gran en el desenvolupament socioeconòmic d’aquests països. I enfront del lent procés de materialització de les ajudes europees promeses, la Xina està finançant amb rapidesa noves infraestructures amb préstecs a 20 anys i tipus d’interès del 2%.

La Xina, des que va aconseguir la concessió del port grec del Pireu, vol modernitzar tota la infraestructura de transport dels Balcans per traslladar ràpidament les seves mercaderies cap al centre de la UE. El nou pont sobre el Danubi ja en funcionament a Belgrad, les futures autovies a Sèrbia, Macedònia, Albània, Montenegro i Bòsnia, el tren d’alta velocitat entre Belgrad i Budapest, la modernització del corredor ferroviari macedoni i diverses centrals elèctriques, són alguns projectes de Pequín. La Xina també s’ha quedat  amb l’aeroport de Tirana i ha adquirit a Sèrbia una siderúrgica i empreses auxiliars de l’automòbil. Els països del Golf també inverteixen massivament a la regió.  

PERSPECTIVA SENSE PERSPECTIVA

Davant la recrudescència de les tensions ètniques i la inestabilitat a la regió, els líders europeus van tornar a recordar-se dels Balcans en la cimera de març i van reafirmar la «perspectiva europea» dels seus països, però van evitar qualsevol referència al seu eventual ingrés futur a la UE, degut a la mateixa crisi europea i al fet que el 51% dels europeus estan en contra de l’ingrés de nous països, segons indica l’Eurobaròmetre.

Els líders de la UE estan satisfets que el primer ministre serbi, el proeuropeu Aleksander Vucic, del conservador Partit Progressista Serbi (SNS), hagi guanyat les eleccions presidencials amb el 55%, perquè garanteix estabilitat. Per això, passen per alt les protestes als carrers de Belgrad, les crítiques de l’oposició al caràcter autoritari del seu Govern i al seu control sobre els mitjans de comunicació i el rearmament rus de l’Exèrcit serbi.

Notícies relacionades

La feble influència política de la UE als Balcans queda evidenciada en la persistent i greu crisi política que viu Macedònia des de fa un parell d’anys, amb creixents tensions amb la minoria albanesa. El president macedoni, Gjorge Ivanov, ha fet el sord aquesta setmana a Skopje a la petició del president de la UE, Donald Tusk, perquè deixi d’oposar-se  que els socialdemòcrates i els partits albanesos formin un govern de coalició després de les eleccions del desembre. 

El partit conservador i nacionalista VMRO-DPMNE, que governa des del 2006, s’oposa a això amb l’argument que posaria en perill la unitat nacional i ha trobat el suport de Moscou, que ha començat a interessar-se per Macedònia i que acusa la UE i l’OTAN d’afavorir la creació d’una Gran Albània.