Els nomenaments i la ideologia

¿De què en diem 'voluntat política'?

El perfil de la nova directora de l'Institut de la Dona no encaixa amb polítiques compromeses amb la igualtat

3
Es llegeix en minuts

No fa gaire hem viscut la polèmica derivada de les declaracions fetes per la recentment nomenada directora de l’Institut de la Dona Lucía del Carmen Cerón en una entrevista realitzada pel diari 'Público'. Ha corregut molta tinta sobre aquest tema, fins i tot per demanar la seva dimissió. Moltes de les seves afirmacions van en contra de la igualtat i són directament antifeministes, i altres simplement denoten una ignorància que ratlla l’esperpent. 

 Més endavant farem referència a algunes d’elles però m’agradaria en aquest article centrar-me en el concepte 'voluntat política' que apareix a l’entrevista que desencadena la polèmica. La senyora Cerón, a la pregunta sobre el baix grau d’implantació de la llei d’Igualtat, afirma que no es tracta de falta de «voluntat política» perquè s’han dissenyat diversos plans d’actuació en diferents àmbits (Promoció de la Dona Rural, Pla de Suport a la Família, etcètera) i s’ha reforçat la transversalitat. 

Lucía del Carmen Cerón no és capaç d'articular un discurs coherent sobre les causes estructurals de la desigualtat

Al meu parer, la 'voluntat política' té a veure amb les decisions preses i, una de les primeres, és el nomenament de la direcció d’una institució tan emblemàtica com l’Institut de la Dona. Nomenar algú que no és capaç d’articular un discurs coherent sobre quines són les causes estructurals de la desigualtat entre homes i dones no és voluntat política sinó tot el contrari. És una posició ideològica que situa les polítiques d’igualtat en un esglaó inferior.

La igualtat i la perspectiva de gènere haurien de ser, efectivament, una qüestió transversal a totes les polítiques governamentals si realment hi hagués voluntat política; per a això seria necessari que l’Institut de la Dona fos dirigit per una dona referent, amb discurs feminista i coneixement de l’àmbit. Sens dubte hi ha moltes dones amb aquest perfil en aquest país i moltes d’elles en l’àmbit polític però no s’ha decidit nomenar-ne cap.

ELS 'PETITS GESTOS'

És fàcil, en un discurs superficial, recórrer als llocs comuns del discurs igualitari i en contra de la violència masclista. ¿Quin partit polític diria avui dia que no està a favor de la igualtat? ¿Quin partit polític no diria que s’ha d’erradicar la violència masclista? Cap. És per això que la voluntat política es mesura a partir dels petits gestos.

Pot semblar que totes les opcions són iguals però no és així. Posar al capdavant de  l’Institut de la Dona una direcció que pugui interpel·lar altres organismes del Govern, els consells d’administració –dels quals parla Lucía del Carmen Cerón– o que pugui entendre que únicament a base d’aplicar rigorosament la legislació i ser valent es produiran canvis estructurals seria una aposta política. Qualsevol altra opció és posar la guinda al pastís. 

L’experiència i la història ens demostren que les dones no arribem mai a cotes més altes d’igualtat en diferents àmbits socials i també privats sense generar polèmiques. El patriarcat –en les seves múltiples formes– es resisteix a perdre privilegis i és per això que resulta imprescindible saber a què ens enfrontem, conèixer les raons  per les quals les dones no accedim en la mateixa proporció que els homes, per exemple, als consells d’administració. 

EIXOS D'OPRESSIÓ

Notícies relacionades

De la mateixa manera, a aquestes altures, la directora de l’Institut de la Dona hauria de saber que no totes les dones estem sota els mateixos eixos d’opressió i que poc importa si a ella, individualment, li han mirat les cames o no per accedir a posicions professionals (tal com diu a l’entrevista que no ha patit); ella representa –en aquest càrrec– totes les dones  i, desgraciadament, n’hi deu haver moltes que s’hagin vist sotmeses a situacions d’assetjament en l’àmbit laboral donada la freqüent posició subordinada de les dones en l’àmbit professional; i especialment les que poden viure una situació de més vulnerabilitat perquè estan, a més, sota altres factors discriminatoris com ara l’ètnia a la qual pertanyen, la seva orientació sexual, la seva procedència social, etcètera.

Tal com va comentar Lucía del Carmen Cerón en la polèmica entrevista, Espanya és (o ha sigut) un referent pel que fa a les polítiques sobre violència de gènere. Aquesta referència té a veure amb legislar i aplicar mesures que posaven en un lloc visible i rellevant la temàtica. Lamentablement, si el Govern no és capaç de rectificar i no posa les polítiques d’igualtat en el centre, aquest protagonisme internacional serà només una «anècdota històrica» per explicar a les noves generacions.