24 d’oct 2020

Anar al contingut

Editorial

La barbàrie de les armes químiques

SARIEH ABU ZAID

La barbàrie de les armes químiques

Putin ja ha evitat en altres ocasions que es castigui el règim d'Assad per atacar la població amb gasos verinosos

La guerra de Síria havia posat el llistó de les atrocitats bèl·liques molt alt. Mai abans centres civils com escoles o hospitals havien sigut objectiu prioritari amb la finalitat d’expulsar els seus habitants mitjançant el terror d’atacs indiscriminats. Ara la barbàrie ha pujat un repugnant grau amb el bombardeig amb armes químiques a la zona rebel siriana. Anteriorment el règim de Baixar al-Assad ha utilitzat gasos tòxics. En aquest atac sobre la població de Jan Sheijun, a la província d’Idlib, s’ha usat un agent molt mortífer que, en el millor dels casos, deixa gravíssimes seqüeles. Les imatges esfereïdores dels afectats demostren l’horripilant efecte d’aquestes armes, l’ús de les quals per primera vegada en la primera guerra mundial semblava haver trobat allà els seus límits morals.

El Govern d’Assad nega haver sigut el causant de l’atac. Per la seva part, Rússia, el seu valedor i gran suport militar i diplomàtic, reconeix que l’Exèrcit sirià va bombardejar la zona, però culpa els rebels del mal causat. Ja en el passat Moscou havia utilitzat el seu dret de veto al Consell de Seguretat de l’ONU per evitar un càstig al règim de Damasc pel seu ús de gasos. Ara, a l’era de la postveritat, o sigui, de la mentida, protegeix el seu aliat amb un relat a què acollir-se i la seva capacitat de bloqueig a l’ONU. Si Assad en fos el responsable –i hi ha molts indicis que així ho indiquen–, ens podríem preguntar per què actua així ara, quan gairebé ha guanyat la guerra i la resta del món, incapaç de construir una alternativa, assumeix aquesta victòria com un mal menor.

Per si tot no fos ja una barbaritat en aquest conflicte que ha generat cinc milions de refugiats i milers i milers de morts, ara s’hi incorpora un actor tan irracional com Donald Trump, amic de Vladímir Putin per un costat i capaç per l’altre d’acusar el seu antecessor, Barack Obama, de ser, per omissió en el seu moment, el responsable de l’atac. La seva ambaixadora a l’ONU, Nikki Haley, va deixar ahir la porta oberta a una acció unilateral de Washington com a resposta a l’atac químic si Rússia segueix bloquejant una resposta conjunta de l’ONU. Però no ens podem enganyar: la guerra que vol desencadenar Trump és contra el sistema de l’ONU, no pels drets humans dels sirians. I, mentrestant, la bretxa entre Occident i la Rússia de Putin s’accentua.