'Brexit', un mal exemple de democràcia directa
És imprescindible tenir una ciutadania ben informada i capaç de pensar per si sola, que no faci cas dels cants de sirena i la retòrica dels sofistes
Un dels mantres usats pels populismes contemporanis és l'apel·lació als referèndums com el principal instrument de democràcia radical a la qual diuen aspirar, encara que en realitat al que aspiren és a la victòria. Per això utilitzen un discurs poblat d'emocions, però buit d'arguments, encaminat a influir emocionalment en els ciutadans, ennuvolant tant com sigui possible l'anàlisi d'aquests. Si llegim la història, això no és cap novetat.
Napoleó III i Bismarck, personatges no precisament democràtics, van ser els primers que van instituir el sufragi universal, però ho van fer en benefici propi. Napoleó III va comprendre la importància de dirigir-se a les masses amb freqüents discursos plens de promeses, irrogant-se el paper de salvador de França. Va utilitzar el referèndum tres vegades per consolidar el seu poder, en el qual va influir el record de Bonaparte. Bismarck va utilitzar el sufragi universal i el referèndum, però no va crear una democràcia, sinó l'Imperi Alemany. Hitler, per la seva banda, va utilitzar el referèndum per annexionar-se Àustria i per proclamar-se dictador absolut. Franco també el va utilitzar en favor seu.
INFLUIR EN LES EMOCIONS
El sufragi universal i el sorgiment dels mitjans de comunicació de masses van canviar la manera de fer política al segle XX. Els discursos i la propaganda busquen més influir en les emocions que informar els votants. Les actuals noves tecnologies divulguen missatges curts i eslògans estètics, i creen estats d'opinió amb una enorme rapidesa i eficàcia. Aquest fenomen planteja un debat entre la democràcia directa i la democràcia representativa.
El 'brexit' és fruit de la democràcia directa. I les seves conseqüències s'estendran més enllà de l'actual generació. Per això és oportú fer-se algunes reflexions. Primer, sembla més raonable que les decisions de gran transcendència tinguin el suport d'una majoria qualificada, en lloc de decidir-se per l'estret marge entre el 52% i el 48%. Segon, les noves tecnologies permeten que la propaganda arribi a qualsevol lloc i que s'expandeixi per les comunitats virtuals, sent capaços de provocar decisions amb missatges simples, directes i sobretot emotius.
EXIGIR RESPONSABILITATS
Notícies relacionadesTercer, els votants no disposem de la informació necessària per prendre decisions complexes, sovint perquè acceptem el missatge sense informar-nos-en adequadament. Quart, si ens equivoquem, els votants tenim la tranquil·litat que ningú ens exigirà responsabilitats. Cinquè, els que elegim perquè ens representin disposen de més informació i podem exigir-los responsabilitats polítiques i, en el seu cas, judicials. Sisè, els que van votar fa uns mesos pel 'brexit', una vegada diluïts els emotius missatges populistes, ¿votarien el mateix ara que s'analitzen més racionalment les seves conseqüències?
És lícita la reivindicació ciutadana de participar més activament en la política. No obstant, per fer-ho possible, a més de fixar regles justes per al seu exercici, és imprescindible tenir una ciutadania ben informada i capaç de pensar per si mateixa, sense fer cas dels cants de sirena i la retòrica dels sofistes.
