Marion Le Pen no va tenir pietat

Jordi Évole va aconseguir una imatge extraordinària en el seu programa Salvados (La Sexta). Parlava sobre la immigració amb Marion Maréchal-Le Pen, neboda de Marine Le Pen, neta de Jean-Marie Le Pen i diputada de França pel partit Front Nacional. Ella advertia, en un discurs típic de la formació política en què milita, que la immigració s'ha d'acabar, s'ha de prohibir, tallar en sec. Deia: «Un país com França, que està en bancarrota i que té un atur juvenil del 20%, no pot rebre 200.000 immigrants il·legals cada any». I afegia, per dramatitzar i encendre el seu argumentari: «Amb la immigració, els francesos estem assistint a l'arribada de l'islamisme radical, el terrorisme, els atemptats, el tràfic de drogues i el d'armes». I veient Évole el quadro bèl·lic que Marion estava dibuixant, va desenfundar llavors el seu iPad i li va dir: «Miri, per favor, aquestes imatges». I li va passar aquell moment que havíem vist en aquell especial de Salvados, mesos enrere, titulat Astral, on una senyora de Costa d'Ivori, amb la seva filleta, acabades de rescatar del mar pels voluntaris de Proactiva Open Arms, explicava, en perfecte francès, que venia fugint de la mort i de la fam, i que a Europa, a França, ella i la seva filla podrien tenir una oportunitat. ¡Ahh! Aquell instant televisiu va ser profund. Va ser un contrast tremendament frappant, com diuen a França. La pobra nàufraga africana abraçada a la seva filla, rescatades in extremis d'una mort segura, i Marion Le Pen mirant la seva tragèdia i postil·lant: «Em produeixen una tristesa infinita. Però aquesta senyora s'equivoca, legítimament, però s'equivoca. Li han fet creure que França encara té oportunitats per oferir-li. Però ja no podem oferir-li res». A la pregunta: «Si vostè es trobés aquesta senyora al Mediterrani ¿què faria amb ella?», va contestar sense vacil·lar: «Si és una immigrant clandestina, tornar-la al seu país». ¡Ah! Anul·lats els drets humans, ni tan sols volem activar el cristià recurs de la pietat.

Marion Maréchal-Le Pen és una dama molt bonica. Melena rossa, cutis suau, mirada intensa, posat elegant. Aquesta llum tan distingida que projecta, no obstant, transmet fredor. En un moment donat Évole li va preguntar què opina del seu avi quan diu: «L'Ebola pot solucionar en tres mesos la immigració africana». Ella va contestar, sense donar-hi importància: «¡Al meu avi li encanta provocar!».