Al contraatac
Aldekoa
Vam arribar a l'hotel dolç hotel: un tronat puticlub, aquella nit sense la seva activitat habitual perquè s'hi allotjava el nostre equip
Ho vam viure tot amb el millor amfitrió que es pot tenir a l'Àfrica, el periodista Xavier Aldekoa
zentauroepp34668063 dominical 721 julio 2011 las calles de goma abarrotadas de170402173324
La distància entre Goma i Numbi no arriba als 400 quilòmetres. En un altre lloc es podria recórrer en unes cinc hores. Però a la República Democràtica del Congo els navegadors t’indiquen que no podràs fer-la en menys de vuit. Després la realitat demostra que en seran gairebé 13. La majoria de quilòmetres no els fem ni per autovies ni autopistes, sinó per camins sense asfaltar. Això sí, amb peatges muntats per policies corruptes que a canvi d’uns quants francs congolesos et deixaran circular.
L’últim tram és el més divertit. Ha plogut i el camí està impracticable. Els 4x4 amb què viatgem embarranquen cada pocs quilòmetres, i a cada parada forçosa apareixen desenes de congolesos disposats a inventar-se alguna cosa per desembarrancar-los. El fang sepulta les rodes, però els paios aconsegueixen treure els jeeps de llocs impossibles.
Se’ns fa de nit i quan ja veiem les llums del poblat de Numbi, ens quedem enmig d’un riu. Plou. Unes cordes lligades a un altre vehicle ens treuen d’allà. Sembla que ja arribem. Però un cop a dins de la població, la roda del nostre cotxe entra en un forat que fa les funcions de claveguera. El grup de congolesos agafa el 4x4 per la part de sota, i l’aixequen a pes i el tornen a la carretera. Només els falta cridar «Pugem-lo al cel», com qui aixeca un pas de Setmana Santa. Finalment arribem a l’hotel, dolç hotel: un tronat puticlub, aquella nit sense la seva activitat habitual. Totes les habitacions les ocupem els membres de l’equip.
«Quin infern», pensareu alguns. Doncs us asseguro que no. Perquè ho vivim tot amb el millor amfitrió que es pot tenir a l’Àfrica, Xavier Aldekoa. Perquè em feia molta il·lusió i a la vegada em feia respecte viatjar amb ell. M’impressionen els periodistes que ens han fet entendre realitats complexes i llunyanes: Gervasio Sánchez, Enric González, Pérez Reverte, Ramón Lobo, Olga Rodríguez, Javier Espinosa, Georgina Higueras, Mónica Bernabé, Mónica G. Prieto, Mikel Ayestarán...
Aldekoa ja ens va explicar que, just després de tornar de la República Democràtica del Congo, tornaria a Uganda. S’ha de ser d’una pasta molt especial per tornar del Congo i en una setmana tornar a Uganda. Volia completar el llibre que estava preparant sobre el riu africà més gran, 'Fills del Nil'. Aquesta setmana surt a la venda amb portada d’un altre dels grans: Samuel Aranda.
En un dels moments més fotuts, quan tots ens pensàvem que la roda d’aquell 4x4 no sortiria del forat de fang, Aldekoa seguia amb el seu somriure (no se li va esborrar en tot el viatge) fent fotos del paisatge o parlant amb algun dels nens que feien el nostre camí, però a peu. Un cop a dins del cotxe una altra vegada, i poc abans de tornar a embarrancar, Aldekoa va treure el mòbil. Es va connectar i com qui celebra una Champions, ens va comunicar: «¡Hem fitxat Umtiti!». I llavors vaig pensar: «Jo vull ser amic d’aquest home».
