Més preocupació que sorpresa

Apelant al compliment del seu mantra electoral de crear llocs de treball i impulsar l’economia dels Estats Units, el president Donald Trump acaba de firmar, dimarts passat, una ordre executiva encaminada a deixar sense efecte gran part de les polítiques sobre canvi climàtic adoptades durant l’Administració d’Obama. De forma resumida, l’ordre executiva de Trump revoca: 1) les disposicions i normes que orienten les agències federals sobre com quantificar les emissions potencials de gasos d’efecte hivernacle (GEI); 2) els càlculs de l’Administració Obama sobre el cost social de les emissions de GEI, metà i òxid nitrós, i 3) la moratòria existent sobre la mineria del carbó en terres de titularitat federal. 

Per una altra part, en el transcurs de la cerimònia de firma de l’ordre comentada s’anunciava que la nova Administració procediria ben aviat a revisar una de les disposicions estrelles de l’era Obama: el Clean Power Pla. Un pla que en els pròxims 25 anys perseguia reduir en el 32% (respecte als nivells de l’any 2005) les emissions de diòxid de carboni procedents de la generació d’electricitat. Un objectiu particularment focalitzat en la reducció de les emissions procedents de plantes alimentades per carbó, així com en una utilització més gran de les energies renovables i en la millora de l’estalvi i l’eficiència. Així mateix, segons el que es va manifestar en l’acte de la firma –que, per a més inri, es va desenvolupar a la seu de l’Agència de Protecció Ambiental–, un altre tema que l’Administració de Trump s’apressa a revisar en un futur immediat és el de la normativa que regula la tecnologia del fracking i les emissions de metà en la producció de petroli i gas.

    

Davant d’aquests anuncis, el món sembla que està reaccionant amb més preocupació que sorpresa. A aquestes altures, potser la sorpresa més gran és constatar l’obstinació del nou president nord-americà a complir amb les seves promeses electorals en matèria d’energia (explicitades en el document Republican Platform 2016), així com en el que s’exposa en el breu comunicat que descriu les línies mestres del seu pla energètic (An America First Energy Pla) donat a conèixer només minuts després que Trump jurés el seu càrrec. Molts confiaven que a l’instal·lar-se a la Casa Blanca el tamís de realisme imposat per l’acció de govern deixaria en simples promeses electoralistes la verborrea populista del mandatari, però les primeres decisions presidencials, no només en el terreny de l’energia, semblen apuntar que aquest no serà el cas.

  

  I això explica el sentiment de preocupació instal·lat en una gran part de la societat al voltant del possible incompliment per part dels Estats Units de l’acord de París contra el canvi climàtic (un problema que ni tan sols esmenta Trump en les seves intervencions, en el que sembla un intent deliberat de negar la qüestió). 

No en va, el president i altres membres del seu equip han deixat clar el seu posicionament en contra del citat acord, de manera que hi ha sobrats motius per pensar que, fins i tot encara que els Estats Units no es retirin formalment de l’acord (una possibilitat que no s’ha de descartar), sí que hi ha moltes probabilitats que l’actual Administració nord-americana deixi de considerar com un assumpte prioritari el compliment dels compromisos contrets amb la firma del compromís.

  

 Aquest hipotètic desinterès suposaria un important contratemps ja que altres grans països emissors podrien seguir l’exemple, adduint l’incompliment per part dels Estats Units per alliberar-se de les seves obligacions. Al cap i a la fi, no podem obviar que un dels grans impulsors de l’acord de París va ser Obama, el lideratge del qual, materialitzat en una intensa ronda de converses bilaterals, no només amb la Xina, sinó també amb l’Índia i altres països emergents, va resultar clau per a l’èxit de la cimera. 

En qualsevol cas, pel que fa a la Unió Europea, no es pot esperar que l’adveniment de Trump provoqui un canvi substancial de la política en matèria d’energia i clima. La Unió Europea ja estava compromesa amb la descarbonització del seu mix energètic i de la seva economia molt abans que Trump oficialitzés la seva candidatura a la presidència, de manera que l’impuls que ja s’ha assolit fa molt improbable qualsevol retrocés o canvi de rumb. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

    

Una opinió que l’expresident Obama, en un article publicat recentment a la revista Science (The irreversible momentum of clean energy), no dubta a generalitzar, més enllà de la UE, a escala global.