Desconstruint la 'llei mordassa'

El Congrés va fer ahir el primer pas per derogar la llei de seguretat ciutadana  impulsada el 2015 pel ministre Jorge Fernández Díaz. Es tracta d’una llei timorata, feta per un Govern que se sentia amenaçat per les mobilitzacions socials contra la seva manera de gestionar la crisi econòmica i contra tota mena d’abusos. Només la majoria absoluta del PP va permetre tirar-la endavant i el mateix Govern sabia perfectament que aquella llei cauria quan perdés la majoria que el sustentava. Es tractava simplement de pacificar el carrer davant la tensió que vivia el país. De fet, l’oposició ja va portar la norma al Tribunal Constitucional perquè la considerava lesiva per a la llibertat d’expressió i també per al dret de reunió. És lògic, doncs, que ahir amb majories diferents tiressin endavant les propostes del PSOE i el PNB per tramitar dues proposicions de llei que substitueixin la norma encara vigent. Dues iniciatives que s’hauran de refondre en la subsegüent tramitació parlamentària.

Notícies relacionades

El PP es regira per la seva derrota amb la 'llei mordassa' i renya C's

Illa, malgrat Sánchez

El més preocupant d’aquesta llei és el seu substrat ideològic carregat d’intolerància i que desprèn un cert i preocupant to autoritari. Pensar que el malestar social pels abusos comesos en la gestió de la crisi econòmica és un simple problema d’ordre públic és retrocedir gairebé un segle en la manera de concebre l’exercici del poder polític. Transmet la idea d’un aparell de l’Estat més preocupat per protegir els privilegis d’una minoria que no pas a defensar els drets de tots. La derogació de la norma és, doncs, una molt bona notícia per a la salut democràtica d’aquest país.

El resultat d’aquesta votació, com la de la setmana passada sobre la reforma de l’estiba, és un indicador preocupant de l’estat de la governabilitat a Espanya. El president Mariano Rajoy segueix sense comptar amb una majoria estable al Parlament i segueix sense portar la iniciativa legislativa més enllà de defensar amb dents i ungles fins on li resulta possible el llegat de l’anterior legislatura quan va governar amb majoria absoluta. La legislatura es troba per ara immersa en aquest estil tan propi de Rajoy consistent a deixar passar el temps per demostrar que l’oposició és tan incapaç de posar-se d’acord com el Govern ho és de governar. Un clima d’incertesa que durarà fins al debat dels pressupostos.