Holanda frena el populisme

El resultat de la dreta antieuropea, xenòfoba i islamòfoba de Geert Wilders a les eleccions holandeses suposa un respir i una bona notícia davant els temors que, després del brexit i la victòria de Donald Trump als EUA, Holanda es convertís en el primer pas del gran retorn ultra a Europa. Si bé el Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders millora resultats respecte de les últimes eleccions, ha quedat lluny del gran avanç que van pronosticar les enquestes en alguns moments d’una campanya electoral que ha monopolitzat. La victòria del primer ministre sortint, el liberalconservador Mark Rutte, és percebuda a la resta del continent, i amb bones raons, com una treva.

La popularitat de Wilders té la seva base en les pors d’un sector específic de la població que en cap cas és majoritari. Si en alguns països el que sembla un augment imparable de l’extrema dreta s’explica per l’existència d’una violència terrorista acompanyada, o no, d’una crisi econòmica i política, a Holanda aquests paràmetres no es donen. A diferència de França, Alemanya o altres països, el terrorisme gihadista no ha castigat Holanda. Fa més d’una dècada de l’únic assassinat d’aquest tipus, el del cineasta Theo Van Gogh a mans d’un marroquí.

Molts altres països de la UE tenen motius més que suficients per envejar Holanda per la seva situació econòmica. La taxa d’atur és del 6%, la millor en cinc anys. El creixement és del 2,3%, el PIB per càpita va ser de 40.900 euros el 2016 (el d’Espanya va ser de 24.000). També té un superàvit comercial. L’arribada de refugiats, que en altres llocs ha sigut massiva, a Holanda ha sigut molt continguda. L’any passat es van registrar poc més de 30.000 sol·licituds d’asil, quan se n’esperaven al voltant de 90.000.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Amb aquestes dades, l’explicació de l’ascens del Partit per la Llibertat resulta molt més complexa i caldria retrocedir al 2005 per recordar que els holandesos van votar contra la Constitució Europea per una majoria que superava el 60%, sent el seu país un dels fundadors de la Unió Europea.

Després de l’èxit del brexit i el triomf de Trump, Holanda corria el risc de ser la primera baula d’una cadena electoral europea que té la seva pròxima parada a França. Avui, Holanda no s’ha llançat als braços del racista Wilders, i mostra que el populisme d’extrema dreta no és un moviment imparable i inevitable.