La paternitat com a assignatura pendent

Lentament la societat evoluciona i, igual que les dones han demandat més espais fora de la llar, els homes també ho fan en l’esfera familiar. Aquests canvis a poc a poc es van reflectint en la legislació vigent, sent la llei de permís de paternitat de quatre setmanes un clar exemple d’aquest avenç, per l’augment de setmanes de permís  intransferibles, i també del llarg camí que ens queda per recórrer, ja que segueix sent insuficient, i la no obligatorietat pot generar greuges comparatius.

Alhora que els homes comencen a gaudir del plaer de criar els fills i passar temps amb ells, les expectatives socials envers ells en aquest àmbit van en augment, i tots dos factors fan al seu torn que les dones es puguin alliberar d’algunes càrregues familiars per conquerir altres terrenys com el laboral, en què encara hi ha des­igualtats.

El moment de transició que estem vivint des de fa dècades, en què tant els rols de les dones com els dels homes s’estan redefinint, ofereix múltiples beneficis a tots els membres del nucli familiar. Aquest model, que encara no està prou arrelat, permet, abans de res, que els nens i les nenes puguin gaudir en la mateixa mesura dels seus dos progenitors i aquest fet tindrà efectes a curt i llarg termini en el desenvolupament dels menors.

  

 Els vincles afectius que els nens formen durant els seus primers anys són importantíssims per a la resta de relacions que establiran al llarg de la seva vida. Com més vincles de confiança puguin crear, més capaços se sentiran de relacionar-se de manera saludable amb altres persones en la seva vida adulta, ja que es gesta en ells un sentiment de confiança i d’altes expectatives en relació als altres. És mitjançant les relacions que els nens formen amb els seus cuidadors, que comencen a conceptualitzar el món d’una manera harmoniosa o, per contra, hostil, i aquesta percepció la transferiran a la resta de les seves relacions interpersonals. Aquesta concepció de les relacions humanes també els servirà per discernir entre una relació sana i equilibrada i aquelles que no ho són i per les quals no val la pena lluitar, cosa que evitarà que caiguin en relacions abusives a causa de sentiments d’inferioritat i culpa.

    

Pel que fa a la paternitat, el fet que els nens interioritzin durant la seva infància una figura masculina amb capacitats no només de protecció, sinó també de cura i introjectin un model de parella de pares equilibrat, sa i recíproc, crea en els menors la idea que les relacions amb l’altre sexe s’han de basar en aquests mateixos valors d’igualtat i els prevé de caure en relacions nocives basades en l’enfrontament i la lluita de poder, o l’evitació del conflicte i la submissió.

Traslladant aquesta teoria a la gran problemàtica social que planteja la violència de gènere, el model de família en què tots dos progenitors comparteixen les tasques de cura que han estat tradicionalment adjudicades a la dona permet que els nens i les nenes interioritzin un model masculí present, proper, sensible i empàtic. D’aquesta manera, aquest serà el model de relació que busquin en la vida adulta: una relació sana i equilibrada, en què es comparteixen tasques i els dos membres de la parella es poden desenvolupar en tots els àmbits de la seva vida: social, laboral i familiar.

Actualment, molts són els homes que gaudeixen de passar temps amb els seus fills i reclamen també per a ells polítiques de conciliació familiar, tot i que encara siguem lluny d’aconseguir-ho. Altres homes simplement segueixen exercint els rols familiars que van assumir en la seva infància i que el sistema social perpetua encara molt influït per valors ja caducs. En aquests casos, polítiques d’igualtat i mesures legislatives en consonància són l’única via perquè tots els homes puguin passar temps amb els seus fills i formar amb ells vincles forts, sans i estables.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Gràcies a aquestes mesures tots els pares podran experimentar la satisfacció que genera la formació d’aquests vincles amb els seus fills, més que equiparable a la que provoca el seu èxit professional  i l’estatus social que se’n desprèn. Però, sobretot, aquestes mesures són necessàries per garantir el desenvolupament saludable de les nenes i els nens, ja que els permeten interioritzar models de relació sans i equilibrats que influiran de manera decisiva en les seves relacions interpersonals futures.