Anar al contingut

EDITORIAL

Mas, Rigau i Ortega, condemnats

JULIO CARBO

Mas, Rigau i Ortega, condemnats

La primera sentència pel 9-N està lluny, amb unes condemnes benèvoles, dels 10 anys d'inhabilitació que sol·licitava la fiscalia

El procés participatiu del 9 de novembre del 2014, el succedani de referèndum que amb autoproclamada «astúcia» va posar en marxa la Generalitat per eludir la prohibició del Tribunal Constitucional, ja té la seva primera sentència. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, a dos anys d’inhabilitació per desobediència per haver impulsat la consulta. A les aleshores conselleres de Presidència, Joana Ortega, i d’Ensenyament, Irene Rigau, el tribunal els imposa 21 i 18 mesos, respectivament, de suspensió pel mateix motiu. Tots tres hauran, a més, d’afrontar una multa.

Des d’un punt de vista jurídic, cal destacar que el tribunal no condemna Mas, Ortega i Rigau per prevaricació i que la sentència està lluny dels 10 anys de suspensió que sol·licitava la fiscalia. Pot argumentar-se, doncs, que aquest procés irremeiablement tacat per la política (des de la intervenció de la Fiscalia General de l’Estat fins a la temptació per part de l’independentisme d’elevar a l’altar del martiri polític als ja condemnats) acaba, judicialment, amb unes sentències benèvoles.

Políticament, el procés (i el que es desenvolupa al Tribunal Suprem contra Francesc Homs pel mateix cas atesa la seva condició de diputat) deixa algunes conclusions. La primera, constatar una vegada més que la doble espiral en la qual es troba la política catalana (la judicialització per un costat i la unilateralitat fora de la llei per l’altre) només serveixen per retroalimentar-se mútuament i són estèrils per trobar una sortida a un conflicte que només se solucionarà amb el diàleg i la negociació política.

La segona conclusió és que Mas, figura clau del nacionalisme i de l’independentisme català, és avui un líder molt feble. La suma de la inhabilitació a l’escàndol de la corrupció de l’antiga Convergència fa que ni legalment ni políticament Mas sigui un líder sobre el qual ni el PDECat en particular ni l’independentisme en general pugui aspirar a aglutinar una majoria social. I la tercera conclusió és un missatge a navegants: si una consulta com el 9-N que, com es va saber després, va estar més o menys pactada amb el Govern central, ha acabat en condemnes, ¿què passaria amb el referèndum unilateral al qual s’ha compromès Carles Puigdemont si no n’aconsegueix un de pactat?