ANÀLISI
La Xina mira a Europa
El proteccionisme de Donald Trump estreny l'associació de l'economia xinesa a la de la Unió Europea
FIS03. WSHINGTON (EE.UU.), 10/02/2017.- Combo de dos imágenes disponible hoy, viernes 10 de febrero de 2017, donde están el presidente de EE.UU. Donald Trump (i) durante una ceremonia en la Casa Blanca el 9 de febrero de 2017 en Washington (EE.UU.), y el presidente de China Xi Jinping (d) después de firmar un tratado con el presidente checo Milos Zeman (no en la foto) el 29 de marzo de 2016 en Praga (R. Checa). El presidente de EE.UU., Donald Trump, se comprometió hoy con su homólogo chino, Xi Jinping, a mantener la política de una sola China que adoptó el exmandatario Jimmy Carter en 1979 tras romper sus relaciones diplomáticas con Taiwán, informó la Casa Blanca. EFE/JIM LO SCALZO/FILIP SINGER /
¿Aon ens porta l’eslògan 'America first' de Donald Trump? A la paradoxa que un règim tutelat per un partit nominalment comunista es converteix en el paladí de l’economia global; un sistema polític tancat brega per una economia oberta ¿Com afecta aquesta mutació la Unió Europea? Provoca la transformació de la Xina en un soci privilegiat, indispensable, enfront del proteccionisme que figura en el programa i en els discursos del president dels Estats Units. Una paradoxa a la llum del passat, però una realitat en el present, un supòsit admès pels 'think tanks' que ausculten el futur i que defugen algunes contradiccions o dubtes essencials que suscita el model xinès.
El primer dubte és discernir si realment l’economia xinesa és de mercat o només ho és en alguns sectors. La segona és entreveure cap on es dirigeix una societat en transició, un univers sotmès als requisits d’un sistema polític de partit únic i només parcialment connectat al veïnatge universal a través de la xarxa. La tercera és la pervivència del 'dumping social', que abarateix els costos, falseja la competència i perfila una societat extremadament dual. Però cap d’aquests tres dubtes, i altres de menys visibles, modifica de moment una doble realitat: la Unió Europea és un contribuent substancial en el desenvolupament xinès i la Xina no deixa d’invertir a Europa, de vendre a Europa.
En els dies en què amb més entusiasme defensaven els euròcrates i el president Barack Obama les bondats per al futur del TTIP (comerç gairebé sense regles), la Xina va témer que es completés una pinça que empresonaria la seva economia: el TPP a la conca del Pacífic, el TTIP a Europa.
L’opció de Trump pel proteccionisme ha foragitat els fantasmes de la contracció econòmica, encara que n’apareixen altres, entre els quals hi ha l’exigència europea d’equilibrar els intercanvis comercials: el 2015, les importacions europees procedents de la Xina van sumar uns 350.000 milions d’euros, mentre que les exportacions van pujar a menys de la meitat (170.000 milions). Segons un treball publicat pel 'Financial Times', aquest desequilibri no és sostenible durant gaire temps sense que sorgeixin tensions.
Notícies relacionades
Una contradicció més o potser només una contrarietat que, com altres ja esmentades, no resulta definitiva, almenys mentre prevalgui l’'America first' i, segons els entesos, els Estats Units completin el seu 'new look' un segle després de la seva compareixença imparable a tot arreu a l’intervenir en la primera guerra mundial (1917). O fins que es descobreixi que aquest proteccionisme trumpià no va ser res més que una trampa electoral, una forma d’entusiasmar la classe mitjana empobrida per la globalització i la tecnoeconomia –una altra contradicció– després que els profetes del mercat universal les presentessin al seu dia, sense cap mena de dubte, com a font de prosperitats il·limitades. És clar que les contradiccions són el motor de la història, segons s’ha dit molt, i aquestes del present no seran una excepció, o en això confien almenys la Xina i Europa.
