3
Es llegeix en minuts
Dones que transformen

JOAN PUIG

Viure de prop l'experiència de Vincles, com tots els projectes materno-infantils, és impactant. Poder acompanyar, des de bon començament, les mares i els infants perquè puguin assentar la seva relació i construir entorns de confiança i seguretat és incidir en el moll de l'os de l'educació.

Durant aquest acompanyament, hi ha un moment en què les dones adquireixen el poder de fer brollar la seva força interna i fer-se protagonistes de la seva vida perquè prenen consciència dels seus desitjos d'una vida i un futur millor per a la seva família. I això és el primer pas per fer-los realitat. Les dones es transformen i transformen, com una taca d'oli, la seva família i l'entorn que els toca viure. Parlar i compartir amb elles també ens transforma a nosaltres per la força que transmeten les seves paraules i per l'energia que desprèn tota la seva lluita diària.

Moltes dones han viscut processos migratoris llargs i durs perquè volien el millor per als seus infants. Algunes confessen que, si no fos per ells i el seu futur, no s'haurien mogut del seu país. «Només ho deixes tot quan a casa no hi ha esperança. És llavors que decideixes marxar buscant el millor per als teus fills». Com moltes famílies d'aquí, que fan esforços econòmics per poder enviar el seus fills a fer estudis i trobar oportunitats a l'estranger. Elles amb l'esforç afegit d'acompanyar-los.

I aquí s'hi han trobat grans dificultats. Les condicions són de greu vulnerabilitat: habitatges indignes i compartits, dependència d'altres familiars per la impossibilitat de treballar legalment. Precarietat econòmica i social i incomprensió de la societat d'acollida basada en discursos estereotipats i degradants, que fan patir i són terriblement injustos.

I, després de tot, adonar-se que aquí tampoc tots els infants tenen garantides totes les oportunitats. No tots els menors tenen accés a escoles bressol ni a escoles amb el màxim de recursos, o tampoc viuen en barris segurs i amb suficients espais de joc; pocs tenen possibilitats d'educar-se en el lleure com un reforç del seu aprenentatge i no tenen accés a serveis de menjador i llibres de text assequibles... No hem aconseguit frenar la desigualtat, aquí tampoc.

Espais com el de Vincles són imprescindibles. Aquestes dones se senten acompanyades, reconegudes i escoltades. Aquí troben suport per recompondre el fràgil equilibri familiar, ajut en la criança i, per damunt de tot, la companyia i la complicitat d'altres mares. És la suma d'aquests elements que els fa brollar la força de seguir lluitant per un futur nou. Coneixen dones diferents, d'altres orígens o nascudes al barri; xerren a la porta de l'escola amb les altres mares; perden la por a parlar amb les mestres, acompanyen els infants al parc; coneixen llocs nous per anar a passejar els diumenges; fan amigues i entre totes troben estratègies per aconseguir millorar la seva situació.

Saben que han d'aprendre noves llengües, saben que s'han d'esforçar per entendre el tarannà de la gent i els costums. I, si bé al principi semblava que l'únic que valia la pena era el futur dels seus fills, s'adonen que el seu propi futur també és d'un gran valor. Que, a més de mares, són dones que veuen la vida amb una mirada renovada i creuen en les seves possibilitats per tirar endavant.

Notícies relacionades

Ens poden semblar canvis insignificants, perquè molts els tenim molt assumits. Segurament ho hem tingut tot més planer i els nostres fills també. Però l'esforç que elles generen és clau per començar a construir nous futurs amb més igualtat d'oportunitats.

Potser del que ara no són conscients i que nosaltres hem après de l'experiència de molts anys i l'acompanyament de tantes dones, és que la nova actitud es comporta com una taca d'oli que avança, que transforma els nostres barris i, lentament, transforma tota la nostra societat i el nostre país.

Temes:

Pobresa Dones