LA QÜESTIÓ LINGÜÍSTICA DE L'ESCOLA A CATALUNYA
El tabú de la immersió
No es pot discutir el model lingüístic perquè de seguida es pontifica que està en joc la cohesió social
Resulta curiós que sobre l’únic que no es pregunta en les variadíssimes enquestes oficials que s’efectuen a Catalunya és sobre la llengua a l’escola. Mai es consulta la ciutadania catalana si preferim un model trilingüe, bilingüe o monolingüe. La immersió lingüística, que situa el català com l’única llengua vehicular, s’ha convertit en un tòtem pel qual ni tan sols es pot preguntar. El primer mite sobre el qual se sosté la immersió, tal com explica Mercè Vilarrubias a Sumar y no restar. Razones para introducir una educación bilingüe en Cataluña (2012), és que existeix un amplíssim consens social que l’avala.
Construït el mite, del qual només discrepen els que són sospitosos de voler dinamitar la cohesió interna, la Generalitat defuig consultar perquè si ho fes es trobaria amb uns resultats que qüestionarien aquest gran consens. Xocaria amb unes dades probablement molt semblants a les que fa unes setmanes coneixíem: només el 8,8% dels catalans opta per un model monolingüe amb el català com a única llengua vehicular, segons un estudi de GESOP (amb 1.600 entrevistes) encarregat per Societat Civil Catalana. En canvi, el 75,6% dels entrevistats opta pel trilingüisme (ensenyament en català, castellà i anglès) i la resta pel bilingüisme (català i castellà).
Són unes xifres demolidores però bastant lògiques perquè el model que s’ha implantat a Catalunya és únic al món. És una anomalia absoluta que en una comunitat bilingüe com la catalana, amb dues llengües oficials, s’imposi en l’escola una única llengua vehicular des del principi fins al final de l’educació no universitària. Contra el que sovint es diu és un model que no té res a veure amb el que es va aprovar el 1983 gràcies a la iniciativa del PSC i PSUC. Llavors es va evitar crear una doble xarxa escolar (en català i castellà separadament), que era la proposta inicial de CiU, i es va optar per un model de conjunció lingüística a les aules, és a dir, bilingüe, respectant el dret a rebre el primer ensenyament en llengua materna i afavorint l’ús del català per compensar la situació de debilitat en la qual es trobava després de l’època del franquisme.
Amb el pas dels anys, sobretot després de la llei catalana d’educació del 2009, aquest model bilingüe s’ha anat transformant en un altre que exclou dogmàticament el castellà com a llengua vehicular. El més inexplicable és que l’esquerra hagi acabat recolzant un model de nacionalisme lingüístic que es resumeix en el lema d’Òmnium Cultural, Escola catalana en llengua i continguts. Facin el favor de posar espanyola on diu catalana i veuran que, a més de resultar un disbarat pedagògic, traspua xovinisme.
Siguem clars: la immersió lingüística obligatòria la fan únicament els alumnes que no tenen el català com a llengua materna, principalment els castellanoparlants. Amb això es vulnera un dret bàsic reconegut per la Unesco, el mateix que durant la Transició el catalanisme exigia amb raó. No obstant, avui l’ensenyament exclusivament en llengua materna al llarg de tota l’etapa educativa no suposa cap avantatge competitiu per als joves catalanoparlants. És impossible que un model en què només es fan 2-3 hores de castellà a la setmana garanteixi el mateix nivell oral i escrit, amb els seus diversos registres cultes, que en català, tal com afirma la Generalitat sense cap dada. Les famoses proves PISA es fan només en català i, per tant, no ens diuen res del castellà dels estudiants catalans. La realitat és que no es fa cap prova que permeti mesurar el nivell de castellà en relació amb el que tenen els alumnes de la resta d’Espanya.
La immersió lingüística s’ha convertit en un tabú sobre el qual no es pot discutir, perquè de seguida es pontifica que està en joc ni més ni menys que la cohesió social. Es tracta d’una altra idea falsa que, sorprenentment, els partits d’esquerra han comprat sense parar-se a pensar que els factors clau en la cohesió social són uns altres. Xavier Domènech, d’En Comú Podem, acaba de presentar al Congrés una proposició no de llei que resumeix tots els mantres que relacionen la immersió amb la igualtat d’oportunitats.
Notícies relacionades
Si realment el preocupa la cohesió social, l’accent hauria de posar-lo en la millora general de la qualitat educativa, en l’equitat entre les diverses escoles i, sobretot, a reduir l’alt índex de fracàs escolar que existeix actualment a Catalunya. I de passada obrir-se a debatre el model lingüístic escolar en lloc de convertir-lo en un tabú intocable.
