Sexe dèbil, prostitutes i caps calents

Les dones seguim sent el sexe dèbil. Ho diu la Real Academia Española de la Lengua (RAE). El diccionari defineix sexo débil com el «conjunt de les dones», sense més ni més, i sexo fuerte, com el «conjunt dels homes». Arran de  la pressió d’una campanya de recollida de firmes a Change.org, la RAE s’ha compromès a fer alguns canvis per matisar que sexo dèbil és una expressió pejorativa i que no defineix les dones com a col·lectiu. Però no farà desaparèixer l’expressió, perquè argumenta que, per més que molesti les fèmines, s’usa al carrer.

El diccionari de la llengua espanyola està ple d’expressions masclistes. Per exemple, l’expressió mujer pública significa, segons la RAE, «prostituta». En canvi, hombre público és «el que té presència i influència en la vida social». La filosofia del llenguatge ha estudiat en profunditat el significat de les paraules i com a través d’aquestes l’ésser humà i el món adquireixen sentit.Georg Friedrich Wilhelm Hegel, el filòsof alemany, defensava que el llenguatge és l’actualitat de la cultura.

Així, si l’expressió sexo débil segueix a la RAE és el reflex que la societat espanyola encara discrimina la dona. Sense anar més lluny, aquesta setmana, l’europarlamentari polonès Janusz Ryszard Korwin-Mikke va afirmar en el transcurs d’un ple: «Per descomptat que les dones han de guanyar menys que els homes perquè són més febles, més petites, menys intel·ligents». Les seves declaracions han generat una gran polèmica perquè resulten políticament incorrectes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però una part important de la societat coincideix amb aquesta visió masclista perquè contràriament la bretxa salarial no existiria, s’hauria erradicat. Molts empresaris deuen considerar, igual que Korwin-Mikke, que per una mateixa feina una dona mereix cobrar un 16% menys que un home, que és la mitjana de la bretxa salarial que hi ha a Europa, segons dades recollides per Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea. A Espanya, la diferència és de fins al 23%, segons reflecteix un estudi recent elaborat per la UGT.

El març del 1857, en el marc de la revolució industrial, diverses dones van sortir a protestar pels carrers de Nova York condemnant les miserables condicions en què treballaven en el sector tèxtil. Aquest va ser l’origen del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Aquesta setmana, les dones tornaran a sortir al carrer per reivindicar la igualtat d’oportunitats, cridar que no són el sexe dèbil i reclamar el seu lloc en l’espai públic igual que els homes. I haurien de poder fer-ho sense que al diccionari se les defineixi com a sexo débil, prostitutes o caps calents. Perquè els canvis comencen també pel llenguatge. H