Noves tecnologies i impacte social

El 'futuròleg' Ian Yeoman i la sexòloga Michelle Mars van escriure el 2012, a la revista 'Future', l’article 'Robots, homes i turisme sexual', en què afirmaven: «El 2050, al districte vermell d’Amsterdam només treballaran prostitutes-robot, lliures de malalties venèries i no obligades a prostituir-se il·legalment per màfies de l’Est. L’Ajuntament controlarà els preus i els serveis».

No és la meva intenció parlar de robòtica i sexe, però sí que voldria ressaltar del text l’habitual to hiperbòlic (no quedaran prostitutes de carn i ossos), moralitzant (la prostitució estarà regulada, serà neta, etc.) i descontextualitzat (les màfies no reaccionaran a la introducció d’androides) habitual en les notícies relacionades amb les noves tecnologies i els seus impactes socials.

Sobre aquest tema Elizabeth Garbee, de la Universitat d’Arizona, ens alerta: «Existeix el perill que l’elit tecnològica vegi el futur com un apèndix dels seus valors, producte d’una tecnologia meravellosa». Aquest «perill» ja és avui ideologia dominant i es resumeix en un mantra: desapareix el treball humà per imperatiu tecnològic, però això és bo perquè ens porta a un món feliç (amb algunes víctimes, que són el preu a pagar per la redempció universal).

És un pensament amb antecedents. El 1958, Hannah Arendt va relatar a 'La condició humana' que l’automatització «alliberaria la humanitat de la seva càrrega més antiga, la del treball». I l’escriptor C. S. Lewis es preguntava «si els robots permeten al ser humà dedicar més temps a ser i no només a estar, ¿ens hi girarem d’esquena?».  Bé, no es tracta de girar-se d’esquena a ningú, però sí de no perdre’s en la ciència-ficció.

L’informe 'A future that works' de McKinsey Global Institute (2017) és exemplar en aquest sentit. Us resumeixo les seves conclusions: amb la tecnologia actual només un 5% de treballs són candidats a desaparèixer, encara que un 60% es puguin automatitzar parcialment en terminis molt llargs, i que una cosa sigui tècnicament possible no vol dir que sigui viable, per diverses raons: perquè la tecnologia s’ha de poder integrar en un entorn humà (treballar amb robots és complex), perquè el seu desenvolupament i aplicació té un cost que supera molts cops la seva viabilitat econòmica, i en fi, perquè hi ha d’haver acceptació social.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Un exemple sobre això últim. El bar totalment automatitzat sense barra ni cambrers ja existeix. Però, com afirma Juan Tallón, a 'Mientras haya bares': «Un poble que perd la capacitat per convocar una reunió al voltant de la barra d’un bar, és un poble mort».

Si anar al bar és alguna cosa més que prendre’s una beguda, si és un lloc de socialització (el que passa a Europa), l’automatització serà viable en teoria, però bastant difícil a la pràctica. Una bona notícia per als cambrers, i per a l’ocupació.