Dues mirades
Millet i el mirall
¿Serà la societat catalana capaç de mirar-se al mirall de la corrupció i assumir la seva imatge?
1de març, comença el judici del 'cas Palau'. Ja en sabem els detalls. I més que en sabrem. Millet i la resta han tingut vuit anys per preparar-se… Vuit anys per fer inventari mental de tot el que van robar i teixir la xarxa d’excuses o d’amenaces o fins i tot de xantatges per sortir-ne tan ben parats com puguin. Per la sala es passejaran els cognoms més il·lustres de la societat catalana. Els que van poblar durant dècades les notes de societat. Els titulars de les principals empreses del país. Els que sempre, en totes les èpoques, van saber aliar-se o formar part del poder. Fins i tot, els cognoms esculpits als mausoleus senyorials del cementiri de Montjuïc.
Assistirem a tota mena d’estratègies exculpatòries. Per descomptat, també les de persecució política. Res de nou. Amb Banca Catalana va començar tot… Molts ciutadans, molts, sentiran que són els seus els que estan en el punt de mira de la justícia. La temptació de carregar-ne uns amb la culpa però exonerar-ne altres serà poderosa. ¿Serà la societat catalana capaç de mirar-se al mirall de la corrupció i assumir la seva imatge? Mentre el nacionalisme alimenta el relat d’una Catalunya carregada de superioritat moral enfront d’Espanya, el 'cas Palau' ens despulla. I el nostre reflex no és tan pur com requereixen els cànons de l’èpica. Negar-ho ens obliga a situar-nos en el terreny de l’emoció i expulsar la raó. Darrere del mirall hi ha el país de les meravelles. Però és fals.
