FINESTRA D'AUXILI
Contes infantils
La pobresa extrema, l'alcoholisme i la marginació dels seus pares condueixen centenars de nens a Cuzco a l'abandonament
A view of the Inca citadel of Machu Picchu in Cuzco is seen in this November, 2003 file photo. Peru’s Machu Picchu, Jordan’s Petra and the Acropolis were among the top contenders to be picked as the new seven Wonders of the World with just a few hours to go in a massive poll to pick the winners. Voting in what may be the biggest ever global online poll closes at midnight on July 6, 2007 ahead of the announcement of the winners at a ceremony on July 7 in Lisbon. REUTERS/Pilar Olivares (PERU) /
María i Pilar Echevarría pensen que hi ha massa pel·lícules tràgiques amb orfes i orfenats. Que, des de Blancaneus i Polzet fins ara, poc ha canviat en el retrat ficcionat dels nens que no viuen amb els seus pares, sinó en cases d’acollida, llars i altres institucions. La realitat és que, en tots els països del món, un nombre alt de nens tenen pares que, per una raó o una altra, no poden fer-se’n càrrec.
És el que la María es va trobar fa 22 anys quan va visitar Cuzco per primera vegada com a voluntària. El que havia de ser una estada d’un mes es va convertir en la seva vida. Segueix a Cuzco. Avui dirigeix Amantaní i ofereix acollida a tots els nens i nenes que les autoritats li entreguen. Des de nounats fins a nois i noies de 18 anys. Alguns hi estan pocs dies; molts, anys. Quan les coses surten bé i les seves famílies superen el mal pas, els nens tornen amb elles. En altres casos, i només a base de paciència i perseverança amb els buròcrates, aconsegueix que siguin adoptats. En altres, ningú torna a reclamar-los i Amantaní se’n fa càrrec permanentment.
Notícies relacionadesPerò l’estigma de ser un nen de casa d’acollida no s’esborra fàcilment. Per això Amantaní ha posat en marxa www.meetmyworld.pe, una web en la qual nois i noies dels Ccorca, districte als Andes pròxim a Cuzco on Amantaní ofereix suport per a l’escolarització, ens expliquen coses interessants del seu dia a dia. Són una sèrie de pel·liculetes belles que contrasten amb el clixé de misèria i penúria que moltes vegades tenim associat a qui rep ajuda.
Ja són 1.300 nens els que Amantaní ha ajudat en 22 anys. No té pinta que la xifra hagi de baixar. El 2016 van ingressar 75 nens i hi va haver set reingressos. Des del 2008 no n’havia tants. La pobresa extrema, l’alcoholisme i la marginació dels seus pares condueixen centenars de nens a Cuzco a l’abandonament. Les 35 cases d’acollida no donen l’abast. Gràcies a l’obstinació de les barcelonines Echevarría, molts tiren endavant. Haurem d’ajudar-les a ajudar-los (www.amantani.info).
