tu i jo som tres

Amb Felipe González, a l'urinari

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal / periodico

Des que Marcel Duchamp, el 1917, va elevar l'urinari a categoria artística exposant-ne un en una galeria de Nova York, les escenes de vàters són un recurrent televisiu -també cinematogràfic- atractiu. Aquesta setmana, a la telesèrie 'Cuéntame...' (TVE-1), Antonio Alcántara coneix Felipe González, precisament orinant tots dos als lavabos del Palau Reial de Madrid. L'escena té lloc després de la firma del tractat d'adhesió d'Espanya a la CEE (12 juny de 1985). Mentre van evacuant, es produeix un breu diàleg entre ells. Felipe exclama alleujat: «¡Ahhh! ¡Per fi!». I Antonio, que creu que es refereix a haver pogut firmar finalment el tractat, apunta: «Doncs sí, per fi, després de tants anys esperant». Però Felipe, amb conya, li adverteix: «No, no. Dic que per fi he pogut pixar, ¡que m'estava aguantant tota la tarda!». I mentre les dues llargues i càlides pixerades se succeeixen a l'uníson, es crea entre tots dos un clima de simpatia. Home, recórrer a un lavabo com a lloc de trobada, plàsticament sempre funciona. Les trobades al vàter donen per a molt. Javier Cercas va explicar fa anys en un sucós article -aquest escriptor ara està novament d'actualitat pel seu llibre 'El monarca de las sombras'-, que en el sopar en honor a Vargas Llosa pel seu 70 aniversari, va anar un moment al lavabo. I una vegada dins es va obrir la porta de sobte i va entrar, precisament, la infanta Cristina, que també està d'actualitat aquests dies. Cercas deia que aquella confusió va propiciar una trobada divertida. Quan van tornar a la festa no van parar de riure. Encara que el súmmum de la jocositat el va aconseguir Miguel Ángel Revilla quan es va trobar el rei Harald de Noruega assegut a la tassa del vàter durant la festa del casament de Letizia, i que tantes vegades ha explicat a la tele, i aconseguint sempre que el públic es parteixi de riure.

En aquesta telesèrie, en canvi, aquest recurs de l'urinari és fluixet. No hi ha rerefons en el diàleg entre Antonio i Felipe. Ni pinzellada lúcida. Es queda en una anècdota més o menys humorística. I és que el 'Cuéntame...' ja s'ha transformat des de fa temps en el domèstic culebró d'una família. Les poques incrustacions sociopolítiques, que eren el seu sant i senya al començament, ara són mínimes. És meditable que la primera gran recreació de Felipe González en el 'Cuéntame...' de l'actual TVE hagi sigut en un lavabo evacuant un pipí.