L''Operació Catalunya' i la justícia

Amb una barreja d’estupor i indignació, l’opinió pública assisteix a les revelacions (algunes, informació real; en altres casos, pures intoxicacions) de com les clavegueres de l’Estat a través de la denominada 'operació Catalunya' van intentar combatre l’auge de l’independentisme a Catalunya a través de la investigació de casos de corrupció de Convergència Democràtica de Catalunya, sobretot el 'cas Pujol'. La trama inclou des de la difusió de gravacions de converses privades d’una amant ofesa (Victoria Álvarez) i d’un ministre de l’Interior (Jorge Fernández Díaz) fins a les lluites intestines entre alts càrrecs policials i les declaracions d’un comissari, José Villarejo, d’una trajectòria com a mínim controvertida. Entremig, passatges com les garanties que suposadament se li van oferir des de l’Estat a Jordi Pujol que el seu clan podria enriquir-se sense problemes sempre que fes de dic de contenció de l’independentisme. 

  

 Una successió de revelacions que en ocasions s’assembla a un mal guió però que posa en dubte la tasca policial i taca de forma irremeiable l’Estat de dret. Ho va admetre el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, quan va afirmar que han de «passar a la història» les males pràctiques en investigacions judicials de casos de corrupció política, una bufetada al seu antecessor. 

  

 És indiscutible que la corrupció ha de ser investigada, jutjada i condemnada en cas que sigui provada, és igual el color polític i el pes simbòlic dels implicats i en quina bandera s’envolten. Ara bé, les forces de seguretat de l’Estat no poden utilitzar amb fins polítics els instruments legals que tenen a la seva disposició, i molt menys recórrer a la guerra bruta per debilitar o destruir un projecte polític.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    

El 'cas Pujol' ha de ser investigat sense concessions i  jutjat als tribunals, i els seus responsables han de complir condemna si així ho considera la justícia. Per això resulta inacceptable que algunes de les proves puguin arribar a ser invalidades perquè són fruit de mètodes dubtosos o directament il·legals. És l’hora de la llum, els taquígrafs i l’assumpció de les responsabilitats: contra els corruptes i els corruptors, però també per als que dissenyen i executen operacions amb fins polítics sense miraments a l’hora de prostituir la labor de la policia i la justícia.