Dues mirades
Sense raó
És inaudit i irresponsable que la Generalitat canviï a meitat del partit les normes sobre l'elecció de les assignatures que compten per a la selectivitat
La capacitat per fer les coses malament d’una manera innecessària és infinita. L’última mostra són els canvis acabats d’anunciar en les proves de selectivitat. Si hi ha un curs complicat per a qualsevol estudiant que desitgi ingressar a la universitat és el de segon de batxillerat. ¿Trauré una bona nota de curs? ¿M’anirà bé la selectivitat? ¿Aconseguiré la nota de tall per estudiar la carrera que vull? Els nervis a flor de pell. I, encara que la vida ensenya que res és definitiu, és evident que es tracta d’un moment crucial en la vida de l’estudiant.
Ara, al nerviosisme i a la pressió se’ls ha afegit un inaudit element: el canvi de les normes de joc a meitat del partit. Alguns alumnes, a quatre mesos de la prova, acaben de descobrir que s’han de presentar a una assignatura que fins ara no era obligatòria o que no han cursat alguna de les matèries que els permetran pujar nota, requisit imprescindible per accedir a algunes carreres. El cas és enrevessat. El Ministeri d’Educació va canviar la normativa sense donar temps d’adaptació als instituts. La Generalitat semblava que es negava a acatar-la, però, ara, tard, molt tard, ha informat oficialment de l’obligació de complir-la sense oferir mesures per pal·liar el desastre. ¿Desídia? ¿Incompetència? ¿O una cosa pitjor? Sigui el que sigui, és evident que, entre els uns i els altres, ni la raó ni la defensa de l’estudiant ni el sentit comú han entrat en l’equació.
