Cinc anys de la reforma laboral del PP

Quan fa cinc anys de la contestada reforma laboral del Govern del PP el balanç només pot anar, valgui la redundància, en la direcció d’una urgent reforma. Tan cert és que s’ha creat més ocupació com que ha arribat sota l’estigma de la precarietat i la temporalitat. L’enquesta de la població activa va indicar que el 2016 es va tancar amb una taxa d’atur del 18,63%, la menor des que ens va sacsejar la crisi el 2008. Que la desocupació dels menors de 25 anys sigui del 43% enfosqueix qualsevol balanç dels efectes de la reforma, com ho és que hi hagi 1,4 milions de famílies amb tots els seus membres a l’atur o que continuï baixant la cobertura per desocupació.

La reforma laboral va portar una contenció salarial justificable en dies d’alarma econòmica. Però si els que la van recolzar es vanten avui de la recuperació és moment que acabi aquesta devaluació i que els treballadors guanyin poder adquisitiu. La reforma del 2012 va repartir de manera desequilibrada el severíssim pagament de la factura de la crisi. Van ser les empreses les que van millorar la seva competitivitat amb la reducció salarial i dels costos de l’acomiadament o els contractes temporals. En aquest cas, amb alta densitat de frau en sectors com el turisme i l’hostaleria. Una reforma qüestionada pel Tribunal de Justícia de la UE requereix que l’Executiu afronti ajustos a favor de més justícia social i menys desigualtat. I més si ja coneix que l’oposició, liderada pel PSOE, la vol derogar en aquesta legislatura.