El negre futur de les pensions ja és present

Fa dècades que anunciem un negre futur per al sistema públic de pensions a Espanya. La crisi, amb menys població activa i amb salaris més baixos, ha accelerat els desequilibris demogràfics. La guardiola creada amb el Pacte de Toledo està a punt d’esgotar-se. I fins ara, les úniques mesures que s’han pres han sigut la desindexació de la revalorització de les prestacions limitant-la a un màxim del 0,25 % anual i un lleuger augment en el sostre de cotitzacions. El còctel és realment explosiu: arriben a la jubilació els que han cotitzat més amb els salaris dels anys de bonança econòmica en el moment en què la Seguretat Social recapta menys. És, doncs, el moment d’acabar amb l’ambigüitat del sistema: les pensions a Espanya són de repartiment i no pas de provisió. I reconèixer aquesta realitat exigeix mesures dràstiques i urgents que no poden passar únicament per retallar drets als pensionistes: les prestacions no contributives haurien d’anar a càrrec dels impostos, els salaris alts haurien d’augmentar la seva contribució i el poder adquisitiu hauria de quedar garantit pels pressupostos generals .

No fa la impressió que ni el Govern ni els diferents grups parlamentaris entenguin la gravetat i urgència d’aquest problema que angoixa milions de ciutadans espanyols. El to baix de les compareixences que han tingut lloc aquesta setmana a la comissió  del Pacte de Toledo només s’ha vist corregit per la sinceritat de les dades presentades pel president de l’AIReF.