L'himne de Sílvia Pérez Cruz

Carles Sans celebrava la setmana passada en aquest diari, no sense un bri de nostàlgia pels assajos de festa alternativa, que els premis Gaudí hagin acabat per calcar, com els Goya, l’esquema dels Oscar. Claudicació en nom de l’eficàcia. Es tracta d’una cerimònia de promoció –en el cas català, de celebració somrient de la supervivència–, i com que els americans han arribat al cim no cal donar-hi més voltes. 

Les tres cerimònies consecutives són com les nines russes. Primer arriba la petita, a Barcelona, que no guanya en audiència però sí en la insuperable escenografia de Lluís Danés. Tot seguit, els Goya, per anar fent boca i, en fi, d’aquí quinze dies, la festa global de l’Acadèmia de Los Angeles. Així ho va iniciar Joel Joan, així ho ha encarrilat Isona Passola i així ho deixarem.

A part i a més de J. A. Bayona, que mereix tots els reconeixements per haver coronat la difícil empresa de produir films a una escala i un abast fins fa poc impensables a les nostres latituds, que els mereix i els ha obtingut a Barcelona, Madrid i tot arribarà, cal destacar, dins de la més absoluta precarietat local, el gir del cine català al realisme d’intenció social. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

'Cerca de tu casa', sobre la qüestió dels desnonaments, és una pel·lícula manifestament millorable en tots els sentits. Els personatges són plans i la història s’arrossega sense més interès que el de la denúncia, i ja és prou. Però ningú s’hauria de perdre la coreografia al metro de Sol Picó, digna de passar als annals, i encara menys les cançons de Sílvia Pérez Cruz, també doblement guardonada amb un Gaudí i un Goyaa. 

Pérez Cruz va mamar música a casa seva, es va preparar a fons a les millors escoles i ara s’enlaira d’una manera inexorable i quasi sense voler cap al cel de les estrelles. La cançó 'No hay tanto pan' s’està convertint en un himne contra la injustícia. Sílvia Pérez Cruz, amb la seva dolça i rebel intensitat, en un símbol de l’artista en temps que tornen a ser convulsos. Aviat en un mite.