L'autèntic problema de la universitat pública

A la tardor la universitat va ser notícia: es van presentar diverses mocions encaminades a rebaixar els preus de les matrícules, relatives al finançament de la universitat, a reduir la precarietat laboral dels treballadors... Ara, ultimats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, tindrem ocasió de veure quina prioritat té la universitat per als partits polítics del Parlament.

L’opinió pública tendeix a considerar que l’elevat preu de les matrícules és, si no l’únic, sí el principal problema de les universitats catalanes. I no és així. El problema és el baix pes que tenen la universitat, la recerca i la transferència de coneixement en el pressupost que la Generalitat de Catalunya destina a les universitats. Només a tall de referència: la UPC té un pressupost de 274 milions d’euros, molt inferior al d’altres universitats politècniques comparables per nombre d’estudiants i per la recerca i transferència de coneixement que fan, com ara la TU Munic, que disposa d’un pressupost de més de 800 milions d’euros. Una xifra que és superior al muntant que l’administració destina al conjunt de les universitats públiques catalanes.

Cal un finançament que permeti a la universitat mantenir i millorar la qualitat que hem aconseguit en seriosa competència internacional –i en època de precarietat alta– i, per això, cal que el PIB dedicat s’aproximi a la mitjana dels països de l’OCDE, un 1,22% del PIB. I aquí val la pena esmentar la qualitat reconeguda del sistema universitari públic català, que es fa palesa en la presència d’entre 4 i 5 de les universitats públiques en llocs destacats dels rànquings internacionals, i val la pena també fer referència a una situació financera d’extrema fragilitat, que compromet seriosament, per exemple, la renovació generacional del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis. Qualsevol variació a la baixa en els ja minvats recursos públics repercutirà indefectiblement en els nivells de qualitat assolits.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Els alts preus de les matrícules són nogensmenys un greu problema per a una part important de la població i també ho són perquè les universitats catalanes puguin competir en condicions amb les de la major part d’Europa. Acceptant que les beques Equitat són un pal·liatiu dels alts preus de matrícula, creiem que és necessari un reescalat dels llindars actuals i dels corresponents copagaments, i que s’ha de tenir ben present que les rebaixes de matrícula impliquen menys ingressos per a  les universitats.

Per aconseguir l’equitat necessitem un millor sistema de beques que també tingui en compte aquelles persones que ara ni tan sols es plantegen estudiar a la universitat, ja sigui per l’entorn social en què viuen o per la necessitat irrenunciable de disposar d’un sou.  Cal reivindicar però, a la vegada, un millor finançament del sistema universitari català per no renunciar a ser universitats de referència a Europa o al món.