26 febr 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Música presidencial

Manel Fuentes

A part de la ideologia, la negativa general dels artistes per estar al costat de Trump té a veure amb el seu estil mal educat, denigrant i grosser

El relat d’un país no només s’escriu des dels diaris o els llibres. La música popular hi pot imprimir els sentiments d’aquest temps a través de les seves cançons. Pot, perquè en les arts sempre hi ha hagut de tot. Dels més compromesos als més evasius o estètics. El cas és que als Estats Units, d’un temps ençà, les preses de possessió dels presidents estan marcades per celebracions on la música és important. I potser estàvem mal acostumats amb Barack Obama, però la de Donald Trump semblava un mal acudit.
    

Amb Obama, igual que amb els seus discursos, l’espectacle no només era emocionant, sinó que a més a més mostrava un relat de la història americana. Allà hi va haver Pete Seeger, Aretha Franklin, Stevie Wonder, Beyoncé o Bruce Springsteen per seguir apostant, malgrat tot, pel somni americà. En canvi, Trump no tenia qui li cantés.
  

 Elton John, Céline Dion, Andrea Bocelli Garth Brooks van rebutjar la invitació, i només van fer un pas endavant el cantant de country Toby Keith, un cor mormó o Jackie Evan-
cho
, coneguda pel reality 'America’s Got Talent'. I el que és pitjor és que Trump segueix fracturant les sensibilitats del seu país. Un discurs gens generós; enfrontament amb el congressista negre John Lewis, amb el mateix menyspreu que ja va exhibir davant les crítiques de Meryl Streep no augura un mandat tranquil per al fanfarró electe. Perquè a part de la ideologia, la negativa general dels artistes per estar al costat de Trump té a veure amb l’estil mal educat, denigrant i grosser.

REACCIÓ DE DIGNITAT

De fet, potser, la millor notícia d’aquest desastre és la reacció plena de dignitat que suscita en el món artístic. Ja hi ha una àmplia mobilització per mostrar que una gran part del país no callarà davant la falta de respecte sistemàtica cap a tot el que el milionari denigra. Enfront dels seus incendiaris tuits tindrem bones pel·lícules, cançons punyents i mobilització. I me n’alegro. 
  

 Fins i tot un grup d’homenatge a Springsteenthe B Street Band, que havia de tocar en un ball de celebració per l’elecció de Trump a New Jersey al final es va fer enrere. I això que la cosa tenia mala pinta. Era gairebé perversa. Springsteen és demòcrata i ha carregat contra Trump, però aquests nois que s’hi havien compromès abans de les eleccions van argumentar durant dies que no eren una banda política (encara que ja havien actuat pel triomf d’Obama), i  que sempre complien els seus contractes.
    

Però el que és innegable és que si elegeixes Springsteen ja saps que la seva música té un clar compromís i si el que dius que fas és un tribut, cal preguntar-se: ¿Bruce actuaria per celebrar l’elecció de Trump? Potser els meus col·legues de New Jersey van trigar més dies dels necessaris a trobar la resposta correcta, però aplaudeixo la seva negativa.