Amb "aquest tio" tot és possible

La campanya basca conclou amb excel·lents resultats en el terreny esportiu i pèssims en el mèdic. Davant la Reial, el Barça més pragmàtic dels últims temps va deixar fora de perill l’eliminatòria de Copa en un camp de mines. No va ser fàcil. Pel camí li va quedar el múscul fred a Iniesta, que es va perdre la festa d’ahir i segurament aviat tornarà al ball. Davant l’Eibar, l’equip va estar a estones brillant (amb accions soltes de gran abús defensiu) però torna amb un enguixat.

     Sergio Busquets rep molta més estopa de la que sembla, malgrat que sempre figura en els primers llocs del rànquing del fingiment. Però viu exposat, per la seva posició al camp, a moltes pilotes dividides i a vegades no tots els rivals les batallen amb tanta noblesa. Ahir a Sergio li va tocar perdre en la disputa. En la planxa d’Escalante al seu turmell, l’argentí va ser amb tot, encara que la col·lisió no va semblar malintencionada, i va deixar una d’aquelles imatges lletges que gairebé obliguen a girar la vista. La conseqüència és que la seva absència serà més llarga que la d’Iniesta, amb la qual cosa continuarà el carrusel de centrecampistes.

    És la línia més poblada de la plantilla de Luis Enrique i hi ha elements de sobres, el famós fons d’armari, per no haver de passar dificultats. Fins ara ha fet la impressió que l’entrenador tenia dos intocables (Iniesta i Busquets) i un favorit (Rakitic). Com s’acostuma a dir: si demà hi hagués una final de la Champions, els tres centrecampistes que la jugarien serien ells. Però la fe del míster en el croat va flaquejar, probablement amb l’impuls de la seva intenció per donar més canxa a André Gomes, la gran aposta en el mercat l’estiu passat. No obstant, el portuguès, que tampoc acaba de treure’s de sobre una estampa de llanguiment que poc l’ajuda, es va quedar assegut ahir a la nit a Ipurua. Quan el lligament de Busquets es va trencar, Luis Enrique va decidir que qui fes el pas endavant fos Denis Suárez. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    És el benjamí de la plantilla i es va estrenar amb un gran gol, un rampell de potència, el que es diu una canonada, aparentment impròpia d’un futbolista tan fi. Fa uns mesos, quan es va concretar el retorn del gallec al primer equip, va declarar en una entrevista a aquest diari: «Sé que he de tenir paciència i aprofitar les oportunitats. Sé que Luis Enrique confia en mi. Vull fer-me un espai en aquest equip. Quan vaig venir aquí ja sabia el que hi havia. Soc el més jove de la plantilla, he de ser pacient». Va ser un gol important per a ell i per a l’equip. «Soc aquí», míster, ha dit Denis.

    La sala de màquines de l’equip sembla en bones mans. I, a més, per allà hi ha el número 10, Leo Messi. La seva funció a Ipurua és digna d’entrar en un dels recopilatoris dels seus grans èxits (n’hi haurà tants...). Com a fabricant de passades de gol també és el millor, i a sobre després va i en marca un de pur davanter centre. Amb ell tot és possible. O com va dir Mendilibar amb el punt de vista oposat, de qui tant l’ha patit, «amb aquest tio és impossible».