El malbaratament d'aliments

Que en el món, a casa nostra i a fora, hi hagi gent que té dificultats per arribar a una alimentació suficient mentre d’altra banda es llencen aliments constitueix un escàndol. En les nostres societats opulentes el cost del menjar ha baixat d’una manera radical durant els darrers cent anys i una gran part de la població ha perdut el respecte ancestral cap al menjar que existia fins fa ben poc temps. Llençar pa era considerat un pecat i acabar el que hi ha en el plat una norma inflexible. Ara les coses no són així.

    Reduir les centenes de milions de persones que no tenen accés a una alimentació suficient ha estat anunciat com un dels objectius més urgents per part de totes les organitzacions mundials. Una alimentació deficient és una de les causes principals que acaben portant a un gran nombre de malalties i impossibilita a la persona de dur una vida completa i per això el dret al menjar està en la base de qualsevol altre. 

    Les Nacions Unides s’han fixat l’objectiu d’acabar amb la fam en l’horitzó de l’any 2030 i les dades diuen que ens hi anem acostant, però lentament. Amb la crisi que hem patit el nombre de persones amb malnutrició ha augmentat a casa nostra. La necessitat d’actuar és evident i que al mateix temps es llencin aliments és sens dubte del tot inacceptable. Les dades sobre aquest fenomen no són fàcils d’obtenir i verificar, però s’accepta que a nivell mundial un 30% de la producció d’aliments es perd. En els països poc desenvolupats això es dona sobretot en les primeres etapes de la producció mentre que en els països desenvolupats apareix al final de les línies de distribució i a les cases.

Per pal·liar aquesta situació, en els països europeus han estat discutides, per exemple, les normes que regulen la data de caducitat d’alguns aliments que a vegades cal destruir quan semblen encara en bon estat. O també les que obliguen a rebutjar el menjar que ja ha estat servit a taula en un restaurant. També hi ha una sèrie de normes de qualitat en alguns productes alimentaris que obliguen a rebutjar aquells que no les compleixen. 

    Hi ha iniciatives que, a nivell local, miren de recollir productes fora de les normes o sobrants de mercats i repartir-los a qui ho necessita i que potser caldria generalitzar. Però cal tenir en compte que es tracta de normes destinades a garantir la seguretat del que mengem o protegir el consumidor que probablement es podrien revisar, però renunciar a aplicar-les pot ser ar­riscat.

    La situació és diferent a nivell global. A vegades es manifesta que ja es produeix prou menjar en el mon i que no cal tenir una agricultura més eficient. Aquest argument no té en compte que els llocs on manca menjar és generalment allà on la producció agrícola és més baixa i que transportar aliments de llocs amb més gran producció pot ser, excepte en els períodes ­d’emergència, costós i pot acabar creant noves situacions de dependència. 

Estructures socials injustes o conflictes armats acaben d’empitjorar el problema. Fer arribar arreu les tecnologies agronòmiques apropiades, llavors adaptades a la zona i mitjans de transport que donin lloc a una agricultura eficient és el que ha donat sempre millors resultats. En un entorn com l’actual d’augment de la població mundial, de canvi climàtic i de recursos limitats com el sòl o l’aigua, aplicar a l’agricultura tots els coneixements que tenim, al costat de reformes polítiques, sembla més que necessari.

Notícies relacionades

El malbaratament de menjar a les escoles arriba al Congrés

"A les cases es llença menjar perquè ja no es cuina com abans"

    Una alimentació suficient i segura és la base de la nostra existència i és un dret essencial del qual ningú hauria de ser-ne privat. Com a individus ens ha de preocupar poder reduir el malba­ra­tament de menjar que fem a casa nostra com a principi i sobretot si així contribueix a evitar que hi hagi gent que no hi pugui tenir ­accés. 

    A nivell global, a vegades cal transportar l’aliment mateix, però acostuma a ser més eficaç transferir el que sabem i que ens ha permès a nosaltres assolir la situació d’abundància en la qual ens trobem en molts llocs. I cal no oblidar que hem de continuar fent esforços perquè aquest estat tan be­neficiós es pugui continuar mantenint en l’època actual i en les generacions que ens se­gueixen.