Sardana, 'striptease' i disgust de Cristina

Ha provocat una gran excitació, i alguna protesta, l'aparició d'un combo sardanístic femení al concurs 'Tú sí que sí' (La Sexta). L'originalitat d'aquesta picant 'troupe' de senyores és que mentre ballaven aquella sardana de La Trinca («Arriba l'hora de ballar sardanes / ja es posa la tenora a refilar») s'anaven despullant en pla 'striptease' fins a quedar amb els 'frontis' a l'aire, gràcilment decorats amb banderetes catalanes tatuades, i amb la bandera blaugrana també. El programa buscava amb aquesta actuació un cop d'efecte. Està necessitat d'estímuls, perquè les audiències -malgrat tenir-hi Cristina Pedroche com a presentadora- són fluxíssimes. Amb aquesta estratègia han aconseguit la provocació que pretenien. Tot i que jo personalment no li trobo ni un gram d'escàndol a aquesta alegre variant sardanística. Aquest ensemble femení forma part de la virtuosa 'Compañía Burlesque' de Marina Salvador. Treballen l'art de l'erotisme de manera imaginativa. A més de la 'sardana-striptease' tenen al seu repertori un xou titulat 'Mamá Noel Sexy 'amb què amenitzen comiats de solters, congressos variats i celebracions familiars fines. Aquí el televisivament sorprenent no és la 'Compañía Burlesque', sinó que enfadada que està Cristina Pedroche, perquè diu que els analistes, i fins i tot les feministes, parlem sempre d'ella al·ludint a les seves transparències. Ho va dir, molt dolguda, en l'entrevista que li va fer Pablo Motos a 'El hormiguero' (Antena 3 TV) poc abans que comencés el 'Tú sí que s'í a La Sexta. Tranquil·litzem la senyora Pedroche. Parlar de la seva indumentària i del seu aspecte és la conseqüència del que ella projecta com a criatura televisiva. Quan surt el Mago Pop, per exemple, els televidents pensem automàticament en quin tipus d'il·lusionisme o prestidigitació ens farà. Quan surt Cristina Pedroche, l'interès és veure si sortirà més o menys vestida que la vegada anterior. És al que ens ha acostumat ella i la cadena on treballa. És la base del seu èxit televisiu. De fet, ha aconseguit -i això té mèrit- que les campanades de cap d'any es mesurin segons la intensitat translúcida dels seus colossals i minimalistes vestits.

La senyora Pedroche, sigui dit amb tots els respectes i afecte, hauria de somatitzar bé aquest trastorn que l'afligeix. El dia que decideixi canviar el seu ADN televisiu, potser aconseguirà que l'interès de l'audiència sigui pel que diu, i no per si surt més o menys translúcida.