¿Sistemes de protecció social autonòmics diferents?

En els primers 2000, es va completar el traspàs de les competències sanitàries i educatives a les comunitats autònomes que encara no les tenien. Des d'aleshores, el 90% de la despesa sanitària i educativa a Espanya va a càrrec d'aquests governs. Les comunitats destinen tres quartes parts del seu pressupost a aquestes polítiques així com a la dependència i els serveis socials. Malgrat que un 40% dels ciutadans creuen que la descentralització ha servit per incrementar les diferències entre els territoris, les dades no són del tot concloents pel que fa a les polítiques socials, ni tan sols durant la crisi.

Els sistemes de protecció autonòmics segueixen presentant importants semblances després de la descentralització, tot i que també exhibeixen diferències. Per exemple, a totes les comunitats la gestió directa per part de l'Administració pública és la majoritària, però algunes aposten més que altres per la producció privada dels serveis, com el cas català en sanitat o del País Basc i Madrid en educació. Les polítiques d'atenció a la dependència varien molt significativament entre les comunitats.

En alguns casos, les diferències en aquestes polítiques socials són el resultat de les diferents les decisions adoptades pels governs autonòmics una vegada que han assumit les competències (com l'aposta més ferma per la producció privada a Madrid o l'increment en el desenvolupament de l'atenció a la dependència a Castella i Lleó); en altres ocasions les peculiaritats de les polítiques regionals s'han de buscar abans de la descentralització (com la provisió privada més gran de la sanitat catalana).

Igualment, sabem que els resultats dels sistemes de protecció autonòmics no estan només relacionats amb gestió més o menys eficaç del govern regional sinó que, altres variables, com l'estructura social històricament existent a cada territori, poden explicar una part important dels èxits en, posem per cas, educació.

LES DIFERÈNCIES

Pel que fa a la crisi, si mesurem amb els mateixos indicadors l'abast i el funcionament dels sistemes de protecció autonòmics, podem veure que el 2007 existien diferències entre ells. Les comunitats del nord i centre del país presentaven dades més positives que les del sud i el sud-est nacional. Aquestes diferències entre regions eren, però, més petites a Espanya que, per exemple, a Itàlia en la mateixa data. Si es porta a terme aquest mateix exercici per al 2012, a mitja crisi, les disparitats van augmentar a Itàlia mentre que es van mantenir estables a Espanya. 

Malgrat això, la idea que les diferències entre els sistemes de protecció regionals no han crescut durant la crisi ha de ser presa amb cautela. El ritme d'aplicació de l'austeritat no ha sigut igual a totes les comunitats. Encara que entre 2007 i 2012, el despesa social autonòmica ja s'havia reduït, moltes comunitats van implementar el gruix de les seves retallades a partir del 2013 o més tard, com Castella-la Manxa. A més d'estar entre el grup de comunitats amb pitjors dades respecte al seu sistema de protecció, va ser una de les regions que va patir retallades més acusades. No obstant, el més ben proveït sistema asturià, va patir comparativament menys durant la crisi.

MÉS TEMPS

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Per analitzar l'impacte d'aquestes retallades socials autonòmiques en la crisi i veure si realment es consoliden, necessitem més temps. Les dades disponibles ara no permeten valorar més enllà de 2013-14. La diferenciació en les polítiques socials és el resultat normal de l'expressió de les preferències dels votants de cada comunitat.

No obstant, l'augment excessiu de les diferències en l'abast o l'eficàcia d'aquestes polítiques entre els territoris no és desitjable. Sabem que les disparitats regionals en educació per exemple poden condicionar el creixement del país en el seu conjunt. A més, l'agreujament en les diferències entre els territoris podria empitjorar la confiança en una de les institucions fonamentals per a la nostra convivència, l'Estat autonòmic, molt afectada durant la crisi.