Bárcenas, Rato, Blesa, Pujol i tota aquesta corrupció

Els ciutadans saben prou bé que a Espanya s’ha produït saqueig de béns públics, finançament il·legal dels partits, tràfic d’influències, prevaricació, frau i corrupció a gran escala i que tot això ha tingut bastant a veure amb els orígens de la crisi immobiliària. Ha passat a les caixes d’estalvis que han fet fallida de la mà dels Miguel Blesa i els Rodrigo Rato de torn, al Palau de la Música catalana per Félix Millet, en els contractes d’administracions públiques inflats per extreure comissions del 3% a càrrec del clan Pujol o en les trames ordides per afins del PP com Luis Bárcenas. Però després d’una dècada de crisi en què molta gent ho ha perdut tot o gairebé tot, fins i tot la feina i la casa, solament 82 persones estan a la presó per corrupció a Espanya, d’un total de 61.000 presos.

Són dades del Consell General del Poder Judicial, que, conscient que la corrupció és el tema que més sensibilitat desperta en la societat, ha posat en marxa una base de dades a la qual pot accedir qualsevol ciutadà i en què es recullen tots els procediments judicials en què s’ha dictat ordre de processament o d’obertura de judici oral per delictes emmarcats en el que es coneix com a corrupció pública. La segona dada rellevant és que els tribunals espanyols van obrir judici per delictes contra la corrupció contra 1.378 persones implicades en un total de 166 casos entre el juliol del 2015 i el setembre del 2016. Les xifres que de moment estan disponibles es remunten al juny del 2015 i s’aniran actualitzant per trimestres.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La iniciativa de la institució que presideix Carlos Lesmes persegueix oferir a la ciutadania la imatge que la justícia funciona i persegueix els corruptes públics. Tot i això, la sensació que té el ciutadà, i amb raó, és que el sistema és extremadament garantista, mancat de recursos suficients i que avança amb una lentitud elefantina. És cert que els entramats de corrupció pública que envolten els paradisos fiscals són extremadament difícils de rastrejar perquè no s’aconsegueixen proves amb facilitat. Ho hem vist aquesta setmana en el cas d’Oleguer Pujol, en què els fiscals sospiten que continua blanquejant diners des del 2015.

El judici de Luis Bárcenas, que comença demà, tornarà a posar damunt la taula la complexitat d’aquestes trames. Amb l’afegit que els corruptes empresaris o polítics es poden pagar els millors advocats i que els polítics des dels seus actuals càrrecs de poder encobreixen les seves culpes i es neguen a fer comissions d’investigació al Congrés. Perquè la justícia sigui justa ha de ser ràpida. I tota la resta és injustícia.