El vot de les dones

Les recents eleccions presidencials dels Estats Units van posar sobre la taula un interessant debat sobre les preferències electorals de les dones. La campanya va estar bastant centrada en aspectes lligats al gènere. En primer lloc, perquè per primera vegada en la història electoral nord-americana una dona es presentava com a candidata d’un dels partits grans, cosa que donava la possibilitat de tenir per primera vegada una presidenta a la Casa Blanca. En segon lloc, perquè l’estratègia de Hillary Clinton va estar molt marcada per l’accent femení, amb apel·lacions constants al suport de les dones a la seva candidatura. I finalment, el debat sobre el gènere va definir alguns dels moments més tensos de la campanya gràcies a les declaracions masclistes de Donald Trump. Així, el debat sobre el masclisme i el paper de les dones va recórrer tota la campanya presidencial i va dominar el discurs i el missatge de Clinton.

ESTUPOR PEL VOT FEMENÍ A TRUMP

Això explica que algú s’hagi sorprès de les dades extretes de les enquestes fetes a peu d’urna (les famoses 'exit polls'). Clinton hauria guanyat entre les dones, certament, i per un marge significatiu (el 54%, pel 42% per a Trump), però encara hi ha qui considera que aquest marge no és prou ampli, tenint en compte que Clinton s’havia presentat davant l’electorat com la candidata de les dones. Per això hi ha hagut cert estupor davant del 42% de dones que van optar per Trump. ¿Com és possible que hi hagués tantes dones votant un candidat que en la campanya es va mostrar com un masclista irreductible que menysprea les dones sense rubor ni penediment?

TRES ERRORS D'ANÀLISI

La pregunta, plantejada d’aquesta manera, posa en evidència una visió una mica simplificada del vot femení. En la meva opinió, es cometen tres errors quan s’aborda el vot de les dones en aquestes eleccions. En primer lloc, se suposa que les dones, pel simple fet de ser-ho, són receptives a missatges feministes, és a dir, de defensa de la igualtat de les condicions socials de dones i d’homes. Això no té per què ser així, i de fet les dades no ho corroboren. Les idees feministes són defensades principalment (i a vegades en exclusiva, desgraciadament) per les dones, però això no vol dir que totes i cadascuna de les dones recolzin les tesis feministes. Per això  els missatges de la candidatura de Clinton arribaven a aquell segment del vot femení procliu a aquestes idees i aconseguien mobilitzar-lo, però això no passava amb tot el vot femení.

El segon error consisteix a pressuposar que les dones decideixen el seu vot exclusivament per la seva condició de dones. I no és així. Les dones nord-americanes, a més de dones, són pobres o riques, progressistes o conservadores, blanques o negres, amb titulació universitària o sense. I voten en funció de tots aquests elements, no solament en funció del seu sexe. Així, Clinton, segons les enquestes, va guanyar Trump entre el conjunt de les dones, però va perdre entre les dones blanques (per 10 punts), i especialment entre les dones blanques que no han anat a la universitat (en aquest grup, Trump va superar Clinton per gairebé 30 punts). Això vindria a demostrar que les dones no voten solament pel fet de ser dones, sinó en funció d’altres factors, que es poden considerar més importants. I passa el mateix amb els homes.

UN GRUP QUE NO ÉS HOMOGENI

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Finalment, el tercer error que s’acostuma a cometre quan s’analitza el vot femení és considerar que les dones voten candidates dones pel simple fet de ser dones, unes i altres. Això tampoc és així. O no completament. En les enquestes preelectorals als Estats Units, el 46% de les dones mostraven una opinió no favorable a Clinton. Evidentment, hi havia més dones que en tenien una opinió favorable, però no eren totes, ni de bon tros. Quan se’ls demanava qui mereixia més confiança, si Clinton o Trump, les dones s’inclinaven per Clinton per un marge de només dos punts percentuals (41% a 39%).

Així doncs, malgrat que la campanya presidencial va girar al voltant del gènere i que Clinton va fer d’aquest tema el centre de la seva estratègia, intentant agrupar i mobilitzar el vot femení, aquest es va mostrar menys homogeni. Sí, hi va haver un contingent de dones, minoritari però gens despreciable, que va optar per Trump. Això no les converteix en traïdores al seu sexe. Simplement, ens mostra que el vot de les dones és més complex del que es podria suposar des d’una òptica simplificadora, que pren les dones com un grup homogeni que decideix el seu vot només per la seva condició de dones. Sembla evident que no és així.