Canvis en el sector del consum

Un model en rebaixes

A vegades les mesures que semblen liberalitzadores acaben repercutint en el grau de competència si l'activitat econòmica local no és potent

2
Es llegeix en minuts
jjubierre36772161 rebajas170106171626

jjubierre36772161 rebajas170106171626 / JOAN PUIG

Ni tan sols les rebaixes són el que eren. Una barreja de caos regulatori, tendències de fons i un creixent nivell de competència estan erosionant no solament les rebaixes sinó també el model comercial completament. Durant molts anys, des de diversos sectors ideològics i econòmics es ridiculitzaven les polítiques de l’extinta CiU de protegir els comerciants. Eren tendències microproteccionistes, es raonava, que pretenien crear o reforçar una base de vot captiu entre el sector comercial. Ara, alguns dels polítics que han sigut elegits abanderant la nova política sembla que no ho veuen tan malament quan els arriben les responsabilitats de governar. Recentment l’Ajuntament de Barcelona ha llançat una campanya per reforçar la clientela del comerç local de la ciutat que bé podria haver sigut impulsada per la tan criticada mentalitat de botiguer.

La realitat és que el retail és un sector tan atractiu que atrau l’atenció de grans empreses que, sovint i independentment de la normativa, tenen una estructura que els proporciona més marge de maniobra que als petits per poder convèncer el consumidor (menys costos de personal, múltiples establiments, promoció més potent, més flexibilitat interna amb torns...).

A més a més, la tendència a favor de la distribució on line sembla imparable en certs segments de productes i consumidors, la qual cosa novament sol beneficiar més els grans jugadors i els que hi estan integrats. El tercer element clau que està definint el retail són els vaivens normatius motivats per les nostres autoritats. Els governs central i autonòmic demostren tenir una irresistible tendència a impugnar i recórrer davant el jutge, ignorant la solució que sol ser millor però de menor impacte mediàtic: el pacte discret, la transacció d’interessos no coincidents i, finalment, un acord més o menys estable. Desgraciadament la preferència per la impugnació (i el seu revers, la unilateralitat) davant el diàleg no es limita a temes de comerç i, el que és pitjor, sembla anar en augment i estenent-se cada vegada a més àmbits.

Àmplia dependència

Notícies relacionades

Des de la perspectiva de la protecció del bé comú, s’ha de reconèixer que les lleis del retail a vegades són més importants que l’Estatut dels Treballadors, per la seva importància en la vida professional de molts treballadors: des dels que treballen a la botiga fins al proveïdor o el transportista. Són nombrosíssimes les famílies que depenen del que passa a les nostres botigues.

Per això, s’han de calibrar molt bé les mesures que obrin massa els nostres comerços sense aconseguir res a canvi dels grans operadors. Un proteccionisme generalista o una regulació que veu perills en qualsevol idea nova són contraproduents i, a més, impracticables. Però no s’ha d’oblidar que a vegades totes aquelles mesures que semblen liberalitzadores a mitjà termini acaben repercutint negativament en el grau de competència si l’entramat de l’activitat econòmica local no és prou potent. I reduir la competència és, precisament, el que alguns –no tots, ni de bon tros– dels grans jugadors del retail persegueixen.