tu i jo som tres

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres per Ferran Monegal / {periodico}

És una bona idea que 'Masterchef junior' (TVE-1) hagi començat temporada a les portes de Nadal. Aquestes festes són fonamentalment una alegria de nens i un resignat maldecap de grans. I precisament això és el que s'ha vist clarament en la primera eliminació d'aquest 'Masterchef': els tres adults del jurat (Samantha Vallejo-Nájera, Pepe Rodríguez i Toni Cruz) s'han hagut d'enfrontar a un dilema dolorós: escollir entre dues concursants bessones de Jerez de la Frontera, Virginia i Loreto, de 12 anys. Posades les dues a cuinar una brandada de bacallà, resulta que a la Virginia li va sortir una textura fina i deliciosa; en canvi, a la Loreto l'all va ser la seva perdició i va quedar fora del concurs immediatament. Home, separar dues bessones és discutible, i més encara havent-les posat a competir directament entre les dues. Les bessones televisives més famoses de la història, les germanes Olsen, no van ser separades mai per la tele. Per a la indústria televisiva eren una benedicció. Es van fer molt populars a la sèrie 'Full House' (a Espanya, 'Padres forzosos'). Com que eren dues gotes d'aigua, interpretaven el mateix personatge. Una setmana treballava l'una, i a la següent treballava l'altra. Era fantàstic. Sempre els sortia una interpretació radiant i fresca. Lamento que a 'Masterchef' hagin separat les bessones de Jerez. Però m'alegro del càsting que han fet. Hi ha criatures fantàstiques en aquesta edició. El petit Abel, de 8 anys, de Lleida, concita una simpatia enorme. El Miguel, de la Rioja, és un altre encert. Té una gran desimboltura. Quan està nerviós es posa a cantar sevillanes. Deia: «A mi la cigonya, em va deixar a la Rioja perquè estava cansada». ¡Ah! Bon títol per a una novel·la, o una cançó: 'Es va cansar de volar la cigonya'. Crec que amb aquesta quarta edició de 'Masterchef junior' disfrutarem.

IBÁÑEZ.- Franscisco Ibáñez li ha dit a Òscar López ('Página dos', La 2) que el secret de l'eterna joventut de Mortadel·lo i Filemó és que «es mouen per l'actualitat com dos enciams frescos de l'hort». ¡Ah! La sornegueria d'Ibáñez és cèlebre. A l'àlbum 200 dibuixa Bárcenas fugint en un cotxàs i, al darrere, els agents de la TIA el persegueixen en patinet. És una metàfora estupenda. Encara que ell assegura que no ho pretén, la veritat és que Mortadel·lo i Filemó, a més de fer-nos riure, retraten el moment. Uns fugen en cotxassos. La resta pedalem. Bona foto de l'Espanya d'avui.