TVE: 60 anys de soroll

Tot just començar la gran gala dels 60 anys de vida de TVE (60 años juntos, TVE-1 i La 2) Raffaella Carrà va dir escoltant els compassos de la música que havien posat: «Aquesta és la meva cançó, que es diu Rumore, en espanyol 'ruido'; i això és precisament el que ha estat fent TVE durant aquests 60 anys». ¡Homeee! Ni el pensament crític més implacable i esmolat s'atreviria a glossar, a liquidar, els 60 anys d'existència de TVE dient que tot ha sigut soroll només. ¡Ah! És el que té anar-se'n a Itàlia a contractar la presentadora: a vegades, volent fer un acudit amable, una gràcia, una adulació en forma de broma, et surt una punyalada tremenda. La desorientació de Raffaella va tenir un altre moment gloriós: després de l'estupenda actuació de Carlos Latre, el va saludar efusivament i va exclamar: «¡Ai! És la primera vegada que el veig actuar. ¡Aquest noi és un fenomen!». Celebrem que Raffaella hagi descobert Latre finalment. Almenys el seu viatge a Espanya haurà valgut la pena. En línies generals a la gala li ha faltat glamur. I, sobretot, pes específic. Han aparegut molt poques de les grans cares, els grans protagonistes, que van fer de TVE -temps enrere- una cadena de referència. Potser, perquè la majoria ja no són a TVE, i ja se sap que als que treballen en la competència no se'ls convoca. A casa, la que més ens ha agradat ha sigut La Terremoto de Alcorcón. Deia, recordant altres èpoques: «Aquells anys del 1976 al 1985, ¡quina dècada!, ¡quina llibertat! ¡La gent podia expressar-se com volia!». Sí, senyora. Ara, si un professional vol prosperar, s'ha de transformar en cotorra i dedicar-se a recitar les consignes que li escriuen d'altres. Precisament, aquests dies, el Consell d'Informatius de RTVE està exigint la dimissió de Jenaro Castro per haver convertit l'Informe semanal en un verdader Des-Informe, ple de manipulacions. No cal que m'ho expliquin. Des d'aquí ho he denunciat moltes vegades. Pensin, no obstant, aquests valents membres del Consell d'Informatius que el problema no és Jenaro. Ell tan sols es presta a donar la cara per altres. Aquests altres que no surten a la pantalla, que cuinen les trampes entre bastidors, i que són els que se'n serveixen.

Santiago Segura li va dir en un moment donat a Raffaella: «Tu, quan vas vestida, perds». ¡Ahh! És un piropo molt bonic per a una artista que acaba de complir els 73. Raffaella està sensacional, efectivament. Els 60 anys de soroll no l'afecten.