INTANGIBLES
La incerta normalitat de la banca andorrana
Andorra deixarà de ser un paradís fiscal però manté l'atractiu financer de la diversificació
Els bancs i els banquers andorrans s’encaminen, sense possibilitat de tornar enrere, cap a la seva «nova normalitat», que comença l’1 de gener del 2017, i que no és la que l’americà d’origen egipci Mohamed A. El-Erian, economista en cap d’Allianz-Pimco, va definir, després de la Gran Recessió, com un escenari de baix creixement enquistat en les economies avançades. Tampoc és aquella de què parla el Fons Monetari Internacional (FMI) en l’últim i molt elogiós informe sobre Espanya, que és un reconeixement per a la política desenvolupada per Mariano Rajoy, Cristobal Montoro i Luis de Guindos –picabaralles internes a part–. Però això no impedeix que adverteixi dels perills de l’immens deute públic espanyola en una futura «normalitat» amb tipus d’interès més alts.
La «nova normalitat» de la banca andorrana es diu Intercanvi Automàtic d’Informació (IAI) i és un protocol, auspiciat per l’OCDE, al qual els països s’acullen voluntàriament i pel qual es comprometen a lluitar contra l’evasió fiscal. Tot consisteix que les entitats bancàries identifiquin els titulars i beneficiaris efectius de comptes de persones físiques i d’entitats, ja siguin trust o empreses. A més a més, aquesta informació es facilitarà als països de residència dels seus titulars. És a dir, Andorra deixa de ser un refugi fora de l’abast de fiscs i de curiosos a partir del dia 1 de gener del 2017.
Els banquers andorrans viuen una sensació doble i agredolça. Per una part, estan satisfets perquè es treuran de sobre la fama d’operar en un paradís fiscal. Per una altra, alberguen dubtes sobre com els pot afectar la nova situació. A ells i a les autoritats andorranes, perquè els cinc bancs d’Andorra generen el 21% del PIB del petit país. Les xifres són eloqüents. El sistema bancari andorrà gestiona uns recursos de 45.000 milions d’euros –entre els quals figuren gairebé 25.000 milions considerats dipòsits de valor i altres títols en custòdia–, amb uns dipòsits tradicionals d’11.200 milions, sense que les entitats detallin quants són de titularitat estrangera.
La banca andorrana, en campanya d’informació als seus clients que comunicarà les seves posicions a les autoritats dels seus països respectius, és sòlida, està ben capitalitzada i, segons els seus responsables, no tem el futur. Presumeix d’experiència, solvència i professionalitat. Malgrat tot, hi ha el dubte de quins avantatges ofereix si el fisc espanyol està al corrent de tot. Ningú ho diu, és clar, però Andorra manté l’atractiu financer de la diversificació en un altre país.
Notícies relacionades
Tot serà transparent per al fisc, però les inversions i els patrimonis estaran més protegits al país pirinenc en el cas, per exemple, que es produeixi la fallida d’una empresa o altres avatars. No és un assumpte menor. Ara, els espanyols que no declaressin al seu dia els seus comptes o inversions o patrimoni al Principat tenen un bon embolic i poques opcions per arreglar-lo. Pagar les multes al fisc espanyol o buscar algun remot paradís fiscal on seguir ocults. És la incerta «nova normalitat».
