tu i jo som tres
Els dards entre Cebrián i La Sexta
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
'El dardo en la palabra'. Així es titulaven els articles que Fernando Lázaro Carreter va publicar durant un lustre a la tribuna del diari 'El País'. Eren articles sobre lingüística, fonamentalment. Però aquest títol avui és transcendent. Després de l'entrevista de Jordi Évole a Juan Luis Cebrián, diumenge ('Salvados', La Sexta), i també després de la de Carlos Alsina l'endemà al matí, a Onda Cero, fa la sensació que al cos de Cebrián hi ha dards clavats que li distorsionen el discurs enormement. Les preguntes d'Évole sobre el seu patrimoni («Vas cobrar 13 milions d'euros quan l'empresa que presideixes tenia moltes dificultats econòmiques i feies EROS»); sobre l'aparició de la seva exdona als 'papers de Panamà' i, de retruc, ell mateix per estar casat en règim de societat de guanys; el tenir accions d'una petrolera amb seu en un paradís fiscal; aquestes preguntes han provocat respostes que només s'expliquen des de la tortura dels dards clavats al seu cos. A Carlos Alsina, dilluns al matí, li va advertir: «Si em pregunta si em masturbo, tampoc l'hi contestaré». ¡Ah! Aquesta aparició de Cebrián, més que la presentació del seu llibre de memòries ('Primera página'), semblava una revenja. El president de Prisa considera que els dards del seu cos els hi ha clavat La Sexta. I Antonio García Ferreras, poques hores després, a 'Al rojo vivo', el va acusar de mentir, i va emetre les trucades que li van fer sense aconseguir que es posés al telèfon. O sigui, li estava dient: els dards que portes al cos, Juan Luis, te'ls has clavat tu sol.
Aquesta guerreta entre Cebrián i La Sexta té un relatiu interès. Évole deia que esperava que la trobada interessés a la seva mare, i no solament al gremi. Home, en part ho ha aconseguit. La guerreta no ha tapat del tot bones reflexions. L'osmosi de Cebrián amb el poder, per exemple. Els consells que donava a Felipe González sobre qui havia de ser ministre. La curiosa forma d'evadir-se, traslladant les responsabilitats al director d''El País', «que no sóc jo». O quan li va dir a Évole: «¿Creus de debò que no pertanys al sistema? ¡Que Déu et conservi la vista!».
Només començar van inserir una frase de Juan Carlos Monedero. Deia: «Cebrián s'ha passat tant de temps manant que ha acabat confonent-se amb el poder». No sé si s'ha 'confós' del tot, però vista aquesta sessió, el que és evident és que d'intocables cada vegada en queden menys.
