TU I JO SOM TRES
'Cas Nadia': la tele se'n penedeix
Conseqüències del cas Nadia a la tele. Des del punt de vista informatiu, el tema ha causat tanta commoció que ha sigut primera notícia al Telediario de TVE-1 i altres noticiaris de les cadenes. Hi estem d'acord: l'assumpte s'ho mereix. Però se n'ha produït una altra meditable seqüela. De cop i volta li ha agafat a la tele -també a altres mitjans- un arravatament de culpa i d'autoacusació. He vist cops de pit als platós. Penediment. Contrició.
L'especialista en successos Manu Marlasca, i el presentador Iñaki López, deien a La Sexta noche: «Els mitjans hem d'entonar un mea culpa. No vam comprovar la veracitat d'aquesta història». I els embolcallava una gran aflicció. O sigui, que el cas Nadia ha provocat una catarsi televisiva a granel. Tots els informadors, presentadores i presentadors de programes, informatius i debats que al seu dia van creure en aquesta història, ara s'autoinculpen per haver caigut en una trampa i no haver-se'n adonat. Permetin-me que hi discrepi. Rotundament. No he escrit ni una línia, ni he llançat ni una veu, qüestionant els programes que van caure en aquest error. Des d'aquesta columna fa quasi 24 anys seguits que analitzo críticament la nostra professió. En particular, els modus operandi de les cadenes i dels que hi col·laboren i s'hi presten. L'aniquilament del periodisme, les manipulacions, la nostra transformació en chearleaders i, a la vegada, de gossos faldillers... Però aquest cop, davant d'aquest cas, no els retrec res als que es van empassar l'ham. Una nena malalta, uns pares que demanen ajuda... ¿Qui s'hi podia negar? El pare -ara s'ha sabut- sembla que és un ésser que voreja la delinqüència. O que hi està instal·lat. Si ho haguéssim sabut abans, ¿què hauria canviat de la malaltia de la filla? Ara acaba de saltar un nou enfocament: Marlasca advertia a La Sexta noche que el jutge té fins i tot dubtes que la Nadia pateixi la malaltia que se suposa que té. Veurem què hi diuen les anàlisis mèdiques.
El pare de la Nadia ens ha pres el pèl, això és evident. Cosa que ens porta a un contrast curiós. Per aquest tema el periodisme se'n penedeix. Però pels casos, molt més transcendents, de grans corruptes i lladres, hem callat, i sense cap problema.Sobre això no hi ha catarsi ni contrició. «¡Ho sabíem tots!», s'ha dit sobre il·lustres i nostrats depredadors. Ho sabíem, sí, però mai vam investigar. No fos cas que perillés el nostre modus vivendi.